Virtù

From Wikipedia, the free encyclopedia

Virtù
Remove ads

La virtù (latin: virtus; gregh: ἀρετή) l’è una qualità particolara menada a un nivell de zellenza, che la pœul vesser e moral, e sozzial, e intelletual. La refinadura e perfezzionament di virtù inn retegnud intra i ‘ben de l’om’ e i inn donca prezziad su per ol sò valum in la sozzietà zivilizada, indova la sò fonzion la sariss compagna de quella de una fondazzion. In l’etega pratega umana, una virtù l’è la propension a scernì dei azzion che riessen a insubì di nivei volt de moralità: fà quell che l’è sgiust e schivà quell che l’è nò in de una determinada situazzion o atività. Quand che a un quajvun ghe pias fà quell che l’è sgiust, anca quand che l’è defizzel o un zich despiasevel a l’inizzi, el pœul voltà un us in de una virtù. A quei persone chì ghe se dis che i inn virtuos, intravers ol sò cultivà quei propension chì. Ol contrari de la virtù a l’è ol vizzi, e i persone vizziose ghe gœuden in del fà del mal, anca se el ghe sgiuga contra ai sò interess de lor.

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Thumb
Statov di quater virtù cardinai

Dei olter esempi de quella nozzion chì tœuven denter l’ideja del meret e, soratut in di tradizzion asiateghe, del dharma. In del buddhesim, i quater brahmavihara (‘stacc divin’) pœuden vesser considerad coma di ‘virtù’ in l’azzezzion europeja del termen. [1]

Remove ads

Ligam de denter

Ligam de fœura

Referenze

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads