Alabastre
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’alabastre es un material natural blanc utilizat dins la talha de pèira e en escultura. Existís doas fòrmas d’alabastre plan diferentas, correspondent a doas espècias mineralas diferentas: l’alabastre calcari e l’alabastre gipsós son respectivament compausat de calcita e de gip. A causa de lor facultat de prene un bèl polit foguèron inclusits dins los marbres antics fins a la casuda de l'Empèri roman. Tornèron vèrs lo sègle XII subretot a la Renaissença, e perdèron de lor importança al benefici dels marbres modèrnes.
Son nom ven del latin alabaster, venent del grèc ancian αλάϐαστρος / alabastros, que designava un vas sens ansa, l'alabastre essent utilizat per realizar de vases de perfum sens ansa.