![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Mapa_dialectal_del_catal%25C3%25A0.png/640px-Mapa_dialectal_del_catal%25C3%25A0.png&w=640&q=50)
Alguerés
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alguerés (catalan oriental: alguerès; autonim: alguerés, prononciat [alɣaˈɾes]) es la varietat del catalan que se parla a la ciutat del'Alguer, al nòrd-oèst de l'isla de Sardenha. Es estat reconegut coma lenga minoritària per la Republica italiana e per la Region Autonòma de Sardenha.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Mapa_dialectal_del_catal%C3%A0.png/640px-Mapa_dialectal_del_catal%C3%A0.png)
Los invasors catalans, provenent del camp de Tarragona, repoblèron l'Alguer aprèp n'expulsar la populacion sarda en 1354. Lo catalan foguèt remplaçat pel castelhan coma lenga oficiala aprèp la Guèrra de Succession a la debuta del sègle XVIII, e aprèp per l'italian. Dins las annadas 1990 près de 65% de la populacion de l'Alguer compreniá lo catalan alguerés, e 30% lo parlava. Gaireben 50% dels abitants de l'Alguer comprenon tanben lo dialècte sard logudorès e lo dialècte sasserés (de transicion entre lo sard e los còrs).
L'alguerés se classifica generalament dins lo grop de dialèctes catalans orientals, mas compòrta en fach una barreja d’elements orientals e occidentals, que fan malaisida l'inclusion del catalan de Sardenha dins quin que siá dels dos blòcs convencionals. Aquel fenomèn de coexisténcia dels dos tipes d’elements son estats observats per divèrses autors, e a menat, en los darrièrs ans, a divèrsas posturas sus l’assignacion del catalan de Sardenha a un grop o l'autre. Per Jordi Carbonell pesan mai las aportacions de procedéncia orientala: “La predominança d’immigrants procedents de las comarcas de l’èst del Principat determinarà que lo catalan parlat e escrit a Sardenha aja sustot las caracteristicas dialectalas del catalan oriental, sens exclure,ça que la, tracha d’autres dialèctes catalans e, naturalament, de fòrtas interferéncias del sard”. Per contra, Rafael Caria, en estudiar los documents algueresos dels sègles xvi e xvii, soslinha que lo lexic, las formas verbalas e la morfosintaxi son fondamentalament “de procedéncia occidentala-valenciana, e se volèm puslèu valenciana”, sens exclure lo pes del catalan centre-oriental e balearic. Lo meteis autor afirma que “l’alguerés modèrn al principi nasquèt coma híbrid de las quatre grandas varietats dialectalas (catalan central, valencian, rossellonés e balearic) entre la fin del sègle xv e lo principi del xvi; una sòrta d’estandard resultanta de la naturala e mutuala influéncia entre las susdites varietats geolingüisticas catalanas”. Destaca las relacions comercialas amb Valéncia, particularament dins los sègles xv e xvi. Se pronóncia per una collocacion eclectica o intermediaria de l’alguerés dins lo diasistema catalan, amb caracteristicas que lo configuran coma un dialècte pro singular de la lenga catalana. Eduard Blanca Ferrer destaca la “prevaléncia de balearismes e de valencianismes”, produch de la divèrsa procedéncia dels colonitzadors de Sardenha: “la fusion d’elements lingüistics divèrses deguèt crear un anivelament de las particularitats mai notablas dels parlars d’origina, en donant forma a un sistèma lingüistic particularíssim.” En observar l’especiala posicion del catalan de Sardenha respècte dels dos diasistemes catalans (oriental e occidental), tròba un grand parallelisme entre la situacion de l’alguerés actual e la del baleàric: “tanben aicí naufragan los assajos de comprene aquel airal dins lo domeni oriental”, e met coma exemple del barrament d’o àtona en u, qu'afècta pas totas las localitats del diasistema. Prepausa tanben un nòu classament dels dialèctes catalans, doncas que “la distincion entre orientala e occidentala apieja sus critèris pauc homologables e generalitzables”, e que cal se basar en una causida de critèris, sustot de caractèr morfosintàctic, mai que fonetic: “a opinion miá es dins la morfosintaxi ont mai s’identifica la tipologia lingüistica d’un sistèma”. Prepausa l'inclusion, tant del balear coma del catalan de Sardenha, dins una “airal laterala o isolada” e daissar de banda per aqueles dos diasistemes la distincion orientala-occidentala.
Aquel dialècte a recebut fòrtas e totjorn de creissentas influéncias de l'italian, lo sard e lo castelhan. A tanben bona causa de arcaismes, consequéncia de lo sieu isolament en lo contínuum lingüistic catalan.