![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Allosaurus_SDNHM.jpg/640px-Allosaurus_SDNHM.jpg&w=640&q=50)
Allosaurus
From Wikipedia, the free encyclopedia
Er Allosaurus siguec un dinosaure dera familha des carnosaures. Es sues trobalhes sigueren trapades en Nòrd-America. Era sua longada era de 12 m e eth sòn cran era eth més gran de toti es Teropòdes coneguts. Quauques crans hen de 60 a 90 cm de longada e es dintadures tanben son plan longes e damb moltes dents ponchadisses. Eth cran, tot e que long ei tanben plan leugèr.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Allosaurus_SDNHM.jpg/640px-Allosaurus_SDNHM.jpg)
Deuant der uelh i auien grans horats lasals. Atau er cran qu'erá més leugèr e era tanben més aisit peth cap de mòver-se. Es soletes parts deth cran que podien pas éster més leugères son es dintadures qu'an d'éster ancorades as dents e era zona de darrièr der uelh damb muscles que tanben ancorauen era dintadura. Enter aguesti dus zones ua barra d'òs trasmetia era fòrça sus es ossi deth cran pendent eth mastegatge.
Atau i a quauques grans crans de dinosaures predadòrs qu'an mens os que beri uns teropòdes. Totun, qu'aguesti eren tanben plan pesats. Eth cran d'Allosaurus qu'auia tanben un pont d'òs sus es sòns uelhs. Non se sap pas tà què servia. Probaubaments qu'auia ua glandula de sau que permetia qu'es Allosaurus s'arreconeishessen es uns as autes.