Bertran de Bòrn
trobador / From Wikipedia, the free encyclopedia
Bertran de Bòrn[N 1] (v.1140, Lemosin[cal referéncia] o Perigòrd[1] - v.1215, Abadiá de Dalon), senhor[cal referéncia] o vescomte[1] d'Autafòrt, aus confinhs de Lemosin e Perigòrd, foguèt un daus trobadors mai coneguts. Se ditz d'eu que celebrèt tan plan l'amor coma la guèrra. Foguèt ficat dins las luchas daus filhs d'Enric II Plantagenest, e prenguèt partit contra Richard per Enric lo Jove. A la mòrt d'aqueste, se reconcilièt amb Richard, que sostenguèt a son torn contra lo rei de França Felip-August.
| |
Biografia | |
---|---|
Naissença | 1140 Perigòrd |
Mòrt | 1215 (74/75 ans) Sent Tria |
Donadas personalas | |
Activitat | |
Movement | Musica classica |
Bertran de Bòrn passa per èsser estat lo mestre daus sirventés, que sas poesias pus bravas an un accent satiric plan marcat, e que son de plaçar demest las òbras majoras de la literatura occitana.
Sa vida nos ensenha que luchet fòrça temps, per l'avent dau chasteu d'Autafòrt, contra son frair Constantin, qu'aviá lo sosten dau rei Enric Plantagenest. Alaidonc, excitet de contunha los filhs d'Enric contra lor pair; se pensa que considerava qu'ilhs nonmàs aviá lo sang aquitan trasmés per lor mair Alienòr d'Aquitània. Fin finala, son voler d'independéncia per Aquitània es au còr de sa poesia, qu'evòca mai que mai de las questions politicas.
Bertran de Bòrn apelava sa dama mon asiman, qu'es a dire "mon asimant" o "mon aimant"[1]; asiman es la fòrma anciana dau mot arcaïc asimant[2].
L'un daus libres pus complets sus la vida e l'òbra de Bertran de Bòrn es benleu lo de Gérard Gouiran (L'Amour et la Guerre), publicat a l'Universitat de Provença.