From Wikipedia, the free encyclopedia
Era bauma de l’Aragó (loc. cauna de l'Aragó) ei un site preïstoric que se trapa en eth vilatge de Talteüll en es Pirenèus Orientals (Catalonha Nòrd) laguens ua cavitat que tresplomba un cors d’aiga perenne, Verdoble. A deishat rèstes umanes atribuïdes ar òme de Talteüll e vestigis litics deth Paleolitic inferior.
Era bauma de l’Aragó ei plaçada ena Catalonha der Nòrd, en er èst des Pirineus, en eth Departament des Pirenèus Orientaus, ena comuna de Talteüll. Se trapa en un malh calcari deth massís des Corbièras (1). Tresplomba quauqui dotzenats de metres (Aué, 80 m, mens de 60 ena epòca der òme de Talteüll) ua vath on er arriu Verdoble deisha un canon tà serpejar en aguesta plana (2).
Era bauma ei longa de trenta metres, més podiá hèr cent vint pendent es temps preïstorics. Totun, ua part deth celestre queiguec e eth hons s’auia daufit pendent aguest temps (3). Era sua longada maxima qu’ei de dètz metres (4). Era tuta se daubrís aué entarath sud més era gessuda èra tornada entarath èst auans dera embolnada (5).
Açò situec aguesta bauma en un lòc privilegiat e a het un abric ideal tàs caçaires-culheires preïstorics (2). Era dubertura der èst ei sus ua rancareda prientada entarath sud-èst, que permetia d’auer ua temperatura relativaments nauta pendent er ivern.
Eth relèu plan variat d’aguesta environa fornia plan de nins ecologics que, ath torn, fornien uns autes de caucilha: es animals adaptats ara riba (los vibres), e d’autes adaptats ath gèr. Aguesta èra, a trauers des epoques e es climes succesius, caperada d’aforest (damb cèrvis e daines) més tamben auia animals adaptats ara estepa (shivaus, bisons, rinoceròs, elefants) atau coma ervibòrs que demorauen sus terrenhs escalabrosi (buòus muscats, rens ) (6). Ath cant, just en dejós dera bauma se trapava ua dralha per on marchaven bandades de grands ervibòrs e açò heia més aisida era caça (7). Era situacion nauta dera bauma heia d’aguesta un fantastic observatori tà caçar aguests animals ena plana (2) e protegia a sòns abitants des predadors.
Era riba pròche, jamès seca, fornia d’aiga més tamben de calhaus tà emplenar eth terra dera bauma o tà hèr otís. Era environa més luenhana, a mens de miei jorn de caminada (uns 30 Km) podia fornir tanben dab d’autes pèires tà fabregar otís de silex (a Ròcafòrt de las Corbièras), de ròca 'jaspe' (a Cornellà de Conflent), de qüars (a Solatges), d’arròcs volcanics (en eth còl de Coisan (8) o d’autes minerals (a Ribesaltes).
Era bauma de l’Aragó a sigut emplenada dab més de 15 metres de sediments, arròcs e material diuers pendent un periode d’enter 100.000 e 700.000 annades auans de Crist.
Eth nombre (eth periòde de huelhes de 1967 a 1994 a deishat ja 260.000 objectes: ossi, pèires, industria litica (9) e era riquesa d’aguesti vestigis que balhen plan d’informacions sus es òmes preïstorics que i an demorat, més tamben sus es animals e eres plantes, tamben sus es climes que i a agut ena region pendent aguestes 600.000 annades.
Coneguda dempús miei sègle XIX pes rèstes dera fauna, era bauma de l’Aragó a començat a balhar industries litiques preïstoriques en 1948 a J. Abelanet. Se hèren campanhes tà cercar huelhes sistematicament, dirigides per Henry de Lumley e se hen cada annada dempús abril 1964. Es prumères campanhes annals (1964, 1965, 1966) son de dus setmanes. De 1967 a 1978 un mes, dempús tres mesi (de 1979 a 1991) e dempús 1992 de cinc mesi. Aguesta bauma de l’Aragó a estat classada coma monument istoric en abril 1965 (10).
Dab son poderós remplenament, espés d'un dotzenat de metres, capera era grana partida deth Pleistocèn miei e a sigut objecte de nombroses temtatives de datacions radiometriques soent contradictories (11) (12) (13). Es edats miejanes d’enter 700.000 a 350.000 annades an sigut obtengudes per datacion d’uranium-thorium pes pondes stalagmitics plaçats ena base e en desús dera economia estratigrafica.
Es principaus nivèus arqueologics se trapen en eth conjunt III (nivèus D a G) e son d’ua edat enter 300.000 e 450.000 annades. Aguest conjunt a liurat quauqu’es rèstes umanes fossils. Enter aguesti un crani sancer (cara frontal e parietal drech) atau coma dus gares atribuats ar òme de Talteüll (14).
Es industries de colcats més ancianes deth conjunt III an sigut classades laguens er Tayacian ancian, çò ei a díder Tautavelhian. An sigut hetes en qüars e mens en silex o qüarsita e son rascladors, e nombrosi otís encocats (denticulats, encocats, pontes de Tayac, becs, ect) atau coma calhaus talhats e bifaces escarsencs (mens d’un per cada 1000 otís) (15). Despús deth conjunt III es bifaces son proporcionauments més nombrosi e açò hec que’Henry de Lumley restaqués aguest industria a l’Acheulian miei.
Totun, aguest diferéncies son relatiues pr’amor qu’es efectius des bifaces son plan flacs en es nivèus G a D e pr’açò se pot pas díder qu’aguest otilhatge sia eth conjunt més gran d’aguesta industria.
Es materials utilizats son plan locals (80%) més quauqu’uns venen de 30 Km en eth nòrd-èst e sud-oèst e açò implicaria ua bona coneishença dera region atau coma ua anticipacion des besonhs (16).
1.- a et b de Lumley 1998, p. 80
2.- a, b et c de Lumley 1998, p. 88
3.- a et b de Lumley 1998, p. 81
4.- Monchot 1998, p. 369
5.- a et b de Lumley 1998, p. 92
6.- de Lumley 1998, p. 88 - 90
7.- de Lumley 1998, p. 90, 91
8.- de Lumley 1998, p. 96
9.- Pois 2000, p. 189
10.-Notice no PA00104141 [archive], base Mérimée, ministère français de la Culture
11.- Lumley, H. de, Lumley, M.-A. de, Bada, J.L. et Turekian, K.K. (1977) - « The dating of the Pre-Neandertal remains at Caune de l'Arago, Tautavel, Pyrénées-Orientales, France », Journal of Human Evolution, 6, pp. 223-224.
12.- Lumley, H. de, Fournier, A., Park, Y.C., Yokoyama, Y. et Demouy, A. (1984) - « Stratigraphie du remplissage pléistocène moyen de la Caune de l'Arago à Tautavel - Étude de huit carrotages effectués de 1981 à 1983 », L'Anthropologie, t. 88, n° 1, pp. 5-18.
13.- Lebel, S. (1992) - « Mobilité des hominidés et système technique d'exploitation des ressources au Paléolithique ancien : la Caune de l'Arago (France) », Canadian Journal of Archaeology, vol. 16, pp. 48-69.
14.-Lumley, M.-A. de (1982) - « L'homme de Tautavel. Critères morphologiques et stade évolutif », in: Datations absolues et analyses isotopiques en préhistoire, méthods et limites, Lumley, H. de et Labeyrie, J., (Éds.), Colloque international du CNRS, Tautavel, 22-29 juin 1981, pp. 259-264.
15.- Lumley, H. de, Camara, A., Geleijnse, V., Krezpkowska, J., Park, Y-C. et Svoboda, J. (1979) - « Les industries lithiques de l'Homme de Tautavel », in: L'Homme de Tautavel, Dossiers de l'Archéologie, n° 36, pp. 60-69.
16.- Wilson, L. (1988) - « Petrography of the Lower Palaeolithic tool assemblage of the Caune de l'Arago », World Archaeology, 19, 3, pp. 376-387.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.