Chipre
From Wikipedia, the free encyclopedia
Chipre[1] o Cipre[1] (en niçard: Cipri;[2] en grèc Κύπρος, Kypros; en turc Kıbrıs), oficialament la Republica de Chipre, es un estat insular de l'Euròpa de l'Èst, o segon d'autras definicions de l'Asia de l'Oèst, situat dins la Mediterranèa Orientala.
Chipre | |
(el) Κυπριακή Δημοκρατία (el) Kypriakī́ Dīmokratía | |
Imne: Imnos is tin Eleftherian | |
Administracion | |
---|---|
Capitala | Nicosia 35° 08′ N, 33° 28′ E |
Forma de l'Estat | Republica |
President President del Parlament | Nikos Anastasiadis Marios Karoyian |
Geografia | |
Vila principala | Nicosia |
Superfícia | Classat 160en |
• Totala | 9 251 km² |
• Aiga (%) | , % % |
Punt culminant | Olimp (ca) |
Demografia | |
Populacion | Classat 154en |
• Totala | 1 120 489 ab. (2011) |
• Densitat | 84,38 ab./km² |
Gentilici | chipriòta[1], cipriòta[1] (var. quipriòta)[2] |
Istòria | |
Independéncia | Reialme Unit |
Annada invalid (de 1960) | |
Economia | |
Moneda | Èuro EUR |
Autras informacions | |
Indicatiu telefonic | 357 |
ISO 3166 | CY |
Fus orari | +2 |
Domeni internet | .cy |
Espandís sa sobeiranetat de jura sus l'ensemble de l'illa de Chipre (la tresena plus granda illa de la Mediterranèa après Sicília e Sardenha) e leis aigas a l'entorn, a l'excepcion de doas pichonas zònas, Akrotiri e Dhekelia, que, au moment de l'independéncia, èran demoradas amb lo Reialme Unit coma basas militaras sobeiranas. La capitala n'es la partida meridionala de Nicosia e es pasmens de facto devesida en doas partidas separadas per çò que se crida la linha verda: la zòna jol contraròtle efectiu de la Republica de Chipre, que representa circa 59% de la superfícia de l'illa, e la zòna ocupada en 1974 per Turquia. Au nòrd, s'es autoproclamada la Republica Turca de Chipre del Nòrd, que cobrís circa 36% de la superficia de l'illa e es pas reconeguda que per Turquia.