Desèrt d'Arabia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo desèrt d'Arabia es un desèrt immens que s'espandís del Iemèn cap a Jordania e Iraq. Ocupa la part màger de la peninsula arabica, amb una superfícia de 2 330 000 quilomètres carrats. En son centre es lo Rub al Kali, l'espandi contunhós de sabla mai granda del mond[1].
Desèrt d'Arabia | |
Geografia | |
---|---|
Superfícia | 2 330 000 km² |
Latitud | 18.267222 |
Longitud | 42.368056 |
Altituds · Mejana |
3 760m (Jabal an Nabi Shu'ayb punt mai naut) m |
Temperaturas | |
Precipitacions | 100 mm |
Administracion | |
País | Arabia Saudita Bahrayn Iraq Jordania Kowait Qatar Emirats Arabis Units Oman Iemèn |
Autras informacions | |
Ressorsas naturalas | petròli |
Gasèlas, òrix, gats dels sables e lausèrt foeta-coa son unas de las espècias deserticas adaptadas que subrevisquèron dins aquel mitan extrèm.
Lo clima es sec, arid amb de precipitacions a l'entorn de 100 mm mas rarament en dejós de 50 mm, e las temperaturas vàrian entre las fòrtas calors estivalas e lo gèl nocturn en sason freja. Aquel desèrt es remarcablament caud en estiu, per exemple dins los luòcs situats al bòrd del golf Persic, golf maritim fòrça caud e salat ont la temperaturas de la mar son de luènh mai nautas del mond e pòdon aténher 38 °C.
Fa partit del biòma, o ecosistèma dels desèrts e bartas xenofitas, e de l'ecozòna palearctica.
Aquela ecoregion a peu de biodiversitat, pasmens se de plantas endemicas i butan. Fòrça espècias, coma l'ièna raiada, lo chacal e lo tais, s'atudèron dins aquela zona a causa de la caça, de l'intrusion umana e de la destruccion dels abitats. D'autras espècias tornèron èsser introduchas amb succès, coma la gasèla dels sables, e son protegidas dins de resèrvas.
Ara, lo subreturatge pel bestial, la conducha fòra carrièras, la destruccion de l'abitat uman son las menaças màgers per aquela ecoregion desertica[2].