Dialèctes deth catalan
From Wikipedia, the free encyclopedia
Er an 1861, Manuel Milà e Fontanals prepausèc era division dialectau deth catalan en dus blòcs grani: er orientau e er occidentau. Es dialèctes non se pòden delimitar damb exactitud pr'amor qu'entre er un e er aute tostemp i a ua franja de transicion, mès o mens ampla (exceptades enes insulars, segur), coma ena zòna des dialèctes constitutius tanben i a dialèctes de transicion cap a lengües vesines, coma eth ribagorçan e, sustot eth parlar de Benasc, cap ar aragonés, e eth parlar capcinès, laguens eth catalan septentrionau, cap ar occitan. Ath delà, cada dialècte non ei totaument unifòrme: quinsevolhe des que i a se pòt subdividir es diuèrsi sosdialèctes. En tot atier ath que auem dit, era lengua catalana se pòt subdividir eth dus blòcs dialectaus e es dialèctes (entratz a cada dialècte se ne voletz veir es corresponents subdialectes). Atenguda, mès, era relativa pòca variacion dialectau laguens eth catalan e era importància era era consciéncia des locutors deth principau trèt que separe es dus blòcs, era neutralització o non de era a àtona, òm a parlat sonque de dus dialèctes, orientau e occidentau, alloc de dus blòcs. I a dialèctes desapareishudi, coma eth menorquin de Fort-de-er Eau (Argeria), e eth catalan dera borgesia e es classes nautes des principaus ciutats de Sardenha e Sicília, e de Nàpols, que ne demoren rèstes eth çò sarde, eth sicilian e eth napolitan, non tostemp identificades coma taus pes lingüistes. Tanben se pòt considerar un "dialècte parciau" deth catalan, o de transicion cap ath castelhan, eth murcian o panotxo, que se caracterize peth sòn substrat catalan, procedent dera colonizacion a compdar dera conquista deth Reiaume de Múrcia per Jaume E e dera annexion posteriora dera part septentrionau ath de Reiaume de Valéncia. Un cas especiau ei eth dera interferéncia entre dialèctes non termierèrs per repoblacion damb malhorquini ath sud deth País Valéncia ara Edat Modèrna, qu'a dat eth parlar salat meridional.
Division dialectau |
||
Blòc occidentau a) catalan nòrd-occidentau 1. Ribagorçan 2. Palharés 4. Lheidatan b)Valencian de transicion o tortosí 1. Tortosin 2. Matarranha 3. Maestrat c) Valencian 1. Castelhonenc 2. Apichat 3. Meridionau 4. Alacantin 5. Malhorquin; de Tàrbena e la Vath de Galhinèra* 6. Valencian murcian (desaparegut) |
Blòc orientau a) Septentrionau o rosselhonés b) Centrau 1. Salat de la Còsta Brava* 2. Barcelonés 3. Tarragonés 4. Chipelha* c) Balear 1. Malhorquin 2. Menorquin 3. Eivissenc d) Alguerés |