Empèri roman
From Wikipedia, the free encyclopedia
L’Empèri roman (Imperium romanum en latin) foguèt un periòde de la civilizacion romana entre 27 avC e la fin dau sègle V. Creat après la crisi deis institucions de la Republica, l'Empèri capitèt de conquistar totei lei territòris de Mediterranèa per venir una dei poissanças pus importantas de l'Istòria. Pasmens, après son apogèu au sègle I, l'Empèri conoguèt una tièra de crisis e de guèrras civilas entraïnadas per de dificultats de successions au tròne imperiau. D'efèct, l'Emperaire, qu'es lo cap unic de l'Empèri ai nivèus militar, civil e religiós, deguèt sovent luchar còntra l'influéncia creissenta de l'armada que venguèt pauc a pauc la fònt de legitimat dau poder. A partir dau sègle III, lei dificultats de l'Empèri entraïnèron sa division entre uneis emperaires e adjunts per melhorar sa defensa. Aquela division venguèt permanenta après 395 entre Occident e Orient. L'Empèri Roman d'Occident dispareguèt en 476 après leis invasions barbaras enterin que l'Empèri roman d'Orient capitèt de resistir per venir l'Empèri Bizantin.
Pasmens, L'influéncia de l’Empèri Roman es pas limitada au domeni istòric. D'efèct, au nivèu religiós, permetèt lo desvolopament dau crestianisme que venguèt la religion principala e quasi unica d'Euròpa. De mai, la lenga romana, lo latin, es tanben a l'origina de la màger part dei lengas actualas d'Euròpa occidentala coma francés o espanhòu. Enfin, aguèt un ròtle major dins lo desvolopament de la cultura occidentala gràcias a sei realizacions arquitecturalas (temples, pònts...) o artisticas (discors...).