Escòla sienesa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Se sòna Escòla sienesa o Escòla de Siena un movement artistic de la fin de l'Edat Mejana e del començament de la Renaissença italiana que se mostrèt en pintura, escultura e arquitectura.
Nasquèt en Toscana al segle XIII e se perpetuèt duscal segle XV, mentre que capitèt de rivalizar amb d'autras escòlas de pintura coma la de Florença. A la diferéncia de l'escòla florentina, l'escòla sienesa se caracterizava per un grand conservatisme dins las tecnicas picturalas, los tèmas, lo dessenh e l'apròchi de la simbolica.
Demest los seus representants mai importants se pòdon citar Duccio di Buoninsegna (las òbras de qui mòstran una certa influéncia bizantina), lo seu aprendís Simone Martini, los fraires Pietro e Ambrogio Lorenzetti, Taddeo di Bartolo e lo seu nebot Domenico, Stefano di Giovanni (dich lo Sassetta) e Matteo di Giovanni.
L'escòla sienesa aviá fòrça de traches comuns amb l'iconogràfia bizantina, pr'aquò que l'espression dels visatges, entre d'autras innovacions, i foguèt mai desvolopada que dins la pintura d'Orient.