Granda Muralha de China
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Granda Muralha es un ensemble de fortificacions chinesas construchas entre lo sègle III avC e lo sègle XVII per marcar e defendre la frontiera septentrionala de China còntra leis incursions menadas per lei pòbles nomadas de l'estèpa eurasiatica. La longor totala dei linhas aganta 21 200 km. Constituïsson l'estructura umana pus importanta tant en longor qu'en massa ò en superficia. Dins aquò, lei diferentei seccions de muralha foguèron jamai utilizadas d'un biais simultanèu. D'efiech, la Granda Muralha conoguèt de periòdes d'extension importanta, principalament durant lei dinastias Han, Sui e Ming, qu'alternèron amb de periòdes d'abandon quasi complèt durant l'Edat Mejana e l'epòca Qing. Uei, au mens 6 200 km de fortificacions son encara observables e la Granda Muralha es venguda un simbòl e una atraccion toristica majora en China.
Legissètz un «article de qualitat» |
Militarament, l'istòria de la Granda Muralha es pus contrastada. Obratge fòrça costós, sa construccion mobilizèt de ressorsas importantas (fins a plusors centenaus de miliers d'obriers) per un resultat feble car lei cavaliers nomadas podián aisament contornejar lei barris per intrar en China a partir d'endrechs mens protegits. De mai, podián tanben aprofichar de traïsons per obtenir la dubertura de certanei portaus. Ansin, lei fortificacions empediguèron pas la perseguida deis incursions e d'invasions aguèron regularament luòc fins au sègle XVII, data de la fondacion de la darriera dinastia imperiala chinesa per leis envaïsseires manchós.