![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Big-eared-townsend-fledermaus.jpg/640px-Big-eared-townsend-fledermaus.jpg&w=640&q=50)
Microchiroptera
From Wikipedia, the free encyclopedia
Los microquiroptèrs constituisson un sosòrdre dels quiroptèrs o ratapenadas. Son apelats tanben ratapenadas insectivòras, ratapenadas qu'utilizan l'ecolocacion, ratapenadas pichonas o vertadièras ratapenadas. Totes aquestes noms son çaquelà inadaptats perque totes los Microquiroptèrs son pas insectivòrs e d'unes son pus gròsses que los mai pichons megaquiroptèrs.
Ratapenada d'aurelhas gròssas de Townsend, Corynorhinus townsendii.
Règne | Animalia |
---|---|
Embrancament | Chordata |
Sosembr. | Vertebrata |
Classa | Mammalia |
Sosclassa | Theria |
Infraclassa | Eutheria |
Òrdre | Chiroptera |
Microchiroptera
Dobson, 1875
Familhas de reng inferior
- Craseonycteridae
- Emballonuridae
- Furipteridae
- Megadermatidae
- Molossidae
- Mormoopidae
- Mystacinidae
- Myzopodidae
- Natalidae
- Noctilionidae
- Nycteridae
- Phyllostomidae
- Rhinolophidae
- Rhinopomatidae
- Thyropteridae
- Vespertilionidae
Los caractèrs distintius dels microquiroptèrs per rapòrt als megaquiroptèrs son :
- Los microquiroptèrs utilizan l'ecolocacion, contràriament als megaquiroptèrs.
- Los microquiroptèrs an pas d'àrpias a l'indèx de las patas anterioras.
- Las aurelhas dels microquiroptèrs forman pas un anèl tampat : los bòrds son separats un de l'autre a la basa de l'aurelha.
- Los microquiroptèrs an pas de sospel : an pas que de pels espesses o son glabres.
La màger part dels Microquiroptèrs son insectivòrs. Cèrtas de las espècias pus grandas caçan d'ausèls, de lausèrts, de granhòtas e quitament de peisses. Existisson en America del Sud de microquiroptèrs que se noirisson de sang dels grands mamifèrs, apelats ratapenadas vampiras. Los Microquiroptèrs fan entre 4 e 16 cm de long.