![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Wpdms_nasa_topo_missouri_river.jpg/640px-Wpdms_nasa_topo_missouri_river.jpg&w=640&q=50)
Missorí (ribièra)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Missorí[1] es un afluent del flume Mississipí , e la ribièra pus longa dels Estats Units[2]. Missorí comença al jonhent de Madison, Jefferson, e Gallatin en Montana, e raja cap al sud-èst per se getar dins Mississippí al nòrd de Sant Loís. Amb 2540 km[3] de long, drena aperaquí un seisen del continent nòrd-american. Missorí amb sas voltas originalas èra la ribièra pus longa d'America del Nòrd. Prèp de 72 km ne foguèron remplaçat per de canals[4] e es ara comparable en longor al fluvi Mississippí. La combinason de las doas aigas pus longas d'America del Nòrd forma lo quatren fluvi al mond.
![]() |
Pels articles omonims, vejatz Missorí (omonimia). |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Wpdms_nasa_topo_missouri_river.jpg/320px-Wpdms_nasa_topo_missouri_river.jpg)
A son jonhent, Missorí dobla gaireben lo volum de Mississippí, e representa 45% del debit a Sant Loís en temps normal e mai de 70 % pendent las secadas.[5] Es en volum lo segond afluent de Mississippí, aprèp la ribièra Ohio.