Nimesenc (sosdialècte)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo nimesenc es una de las quatre varietats parladas dins lo país de Gard. Se pòt considerar qu'a l'èst s'acaba a ras de las tèrras d'Argença, que presentan ja una fisionomia semblanta al rodanenc e a l'oèst un pauc abans de Vidorle ont comença lo tipe montpelhierenc mentre que lo nòrd del departament de Gard es de tipe cevenòl. Es un sosdialècte ibrid, ancianament lengadocian e progressivament provençalizat.
Aqueles traches provençalizants an fach que l'airal siá considerat per la màger part dels lingüistas a partir de la fin del sègle XIX coma provençal. En realitat, la varietat de l'endrech sèrva encara clarament de caracteristicas lengadocianas, mai que mai en morfologia e dins lo lexic. Lo parlar de la vila de Nimes se destaca pro clarament dels parlars de son environa (-a finala i es realizada [o] per exemple).
Ten qualques particularismes per çò qu'es de la morfologia verbala, amb las formas siam e siatz de l'imperfach que s'opausan al lengadocian èrem e èretz e al tipe provençal eriam e eriatz, e subretot la preservacion de l'ancian preterit per la 1a e 2a ps. del plural -èm e ètz contra -èrem e -èretz del lengadocian o -eriam e -eriatz del provençal (ex: cantèm vs. cantèrem o canteriam).
La produccion en occitan jos sa forma locala foguèt pro importanta dins lo ròdol nimesenc durant lo sègle XIX e un dels autors mai emblematics e representatius de l'airal es l'escrivan popular Antòni Bigòt.
Pasmens dempuèi la mitat del sègle XIX l'influéncia del Felibrige s'es notada fòrtament sul país gardonenc e fins al país de Vidorle, çò qu'a sovent portat a una mena de diglossia dels escrivans locals que d'unes, coma Loís Romieu o mai Loís Bard, renoncièron a la varietat locala en favor del modèl mistralenc.