Premiera guèrra de l'òpi
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Premiera guèrra de l'òpi es una guèrra que se debanèt d'aost de 1839 a aost de 1842. Opausèt lo Reiaume Unit a l'Empèri Chinés. Es la consequéncia dei tensions comercialas sinoeuropèas dau sègle XVIII. D'efiech, pauc desirós d'establir de liames marchands amb Euròpa, China aviá més en plaça una reglementacion estricta per limitar e taxar lei cambis. Lo pòrt de Canton foguèt l'unica vila onte leis Europèus avián lo drech d'intrar e leis autoritats exigissián de lingòts d'argent coma mejans de pagament. Aquela demanda entraïnèt rapidament un desequilibri comerciau.
Per faciar aquela situacion, lei Britanics, gràcias a la Companhiá deis Índias Orientalas, desvolopèron la còntrabanda d'òpi. Aquò li permetiá de rentabilizar sei trajèctes vèrs Canton. Pasmens, creèt una situacion sanitària grèva en China. Dins l'Empèri, lo poder centrau assaièt de reagir mai la corrupcion de l'administracion empediguèt l'aplicacion dei mesuras destinadas a luchar còntra lei trafecs. Finalament, a la fin deis ans 1830, una politica pus activa foguèt adoptada per sasir e destrurre leis estòcs de dròga. Maucontents, lei marchands britanics obtenguèron lo sostèn dau govèrn de Londres per protegir seis interès.
Lo Reiaume Unit mandèt donc un còrs expedicionari dins la region de Canton. Tecnicament ben superiors ai joncas chinesas, lei naviris de la Royal Navy enregistrèron de succès aisats. Lei Britanics menacèron ansin la vila de Canton e obtenguèron la signatura de plusors tractats li permetent d'obtenir la dubertura comerciala de China en 1843. Un an pus tard, França e leis Estats Units obtenguèron de condicions similaras. Per lei Qing, la desfacha còntra de « barbars » foguèt una suspresa totala que destabilizèt lo país en causa de l'indemnitat de guèrra de pagar, de la perseguida dau comèrci de l'òpi e de la pèrda de prestigi de l'emperaire. Tre la fin deis ans 1840, de revòutas grèvas comencèron dins mai d'una region coma la Revòuta Taiping.