Província d'Anvèrs
From Wikipedia, the free encyclopedia
La província d'Anvèrs, situada dins l'angle format per la bassa Escalda e la termièra neerlandesa, cobrís una superfícia de 2 867 km2 e sa populacion es de 1 600 000 abitants. Son mèstre‑luòc es Anvèrs (Antwerpen en neerlandés), sei vilas importantas son Leira e Malinas (respectivament Lier e Mechelen en neerlandés).
Antwerpen (nl) | |
| |
Nom oficial | Antwerpen (nl) |
---|---|
Entitat | província de Belgica |
Eponim | Anvèrs |
Administracion | |
Estat | Belgica |
Region | Region flamenca |
Capitala | Anvèrs |
Politica | |
• Governador | Cathy Berx (ca) (2008–) |
Geografia | |
Coordenadas | 51° 13′ 00″ N, 4° 25′ 00″ E |
Superfícia | 2 867,39 km²[1] |
Limitròf amb | Zelanda Brabant Flamenc Flandra Orientala Brabant Septentrional Província de Limborg |
Altitud mejana | 14 m[2] |
Fus orari | UTC+01:00 |
Demografia | |
• Totala | 1 688 493 ab. (1 de genièr de 2018 ) |
Autras informacions | |
ISO 3166-2 | BE-VAN |
Sit web | provincieantwerpen.be |
Lo territòri de la província d'Anvèrs es larjament dominat per la metropòli, que son complèxe portuari ocupa la part mai granda di polders anversés (lo pòrt d'Anvèrs e son complèxe industriau son l’emplegador caporau de la província); mas es atanben una region de transit dei merças, d'una banda per lo pòrt d'Anvèrs, d'autra banda per lei relacions entre Belgica e Païses Basses.
Vers l'èst s'espandís la Campina ambé sei landas de brugas sobre de dunas continentalas (a Kalmthòut, per exemple); l'orticultura i es estada desvolopada ambé de culturas especializadas (particularament de majofas e de tomatas a Hoogstraten); al sud‑oèst, la region de Malinas a la pus granda cridada de merchat legumièr del país (Sint‑Kateljine Waver). La província a tanben quauques industrias repartidas sus l'ensemble del territòri, coma l'industria quimica e la construccion automobila a Anvèrs, Malinas e Westerlo.