Revolucion d'Octobre
From Wikipedia, the free encyclopedia
La revolucion d’Octobre (en rus: Октябрьская революция, Oktiabrskaia revolioutsiia), tanben coneguda jol nom de revolucion bolchevica, es la segonda fasa de la Revolucion Russa après la revolucion de Febrièr e que se debanèt dins la nuèch del 25 d'octobre de 1917 (7 de novembre de 1917). La revolucion d'Octobre foguèt largament favorizada per la Primièra Guèrra mondiala. Del temps de la dintrada en guèrra, totes los partits politics foguèron favorables a la participacion de Russia al conflicte, levat lo Partit obrièr socialdemocrata de Russia. Mas, l'armada russa deguèt subir de desfachas pesugas. Las usinas èran pas pro productivas, lo malhum ferroviari e la logistica ineficaças.
Descobridor o inventaire | |
---|---|
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 7 - 8 de Novembre de 1917 |
Luòc | Petrograd |
Eissida | Victòria dels bolchevics |
Belligerants | |
Govèrn provisòri | Garda roja Bolchevics Soviet de Petrograd |
Comandants | |
Aleksandr Kerenski | Lenin Trotski |
L'insisténcia del govèrn provisòri per contunhar la Primièra Guèrra mondiala — plan impopular — empachèt la realizacion de grandas reformas[1]. Lo programa bolchevic, rebatut dins lors eslogans "la patz, lo pan e la tèrra" e "tot lo poder als soviets" favoriza los bolchevics. La crisi economica, qu'a pejorat dempuèi l'estiu, la decepcion deguda a l'abséncia de reformas e lo sosten del govèrn provisòri per gaireben totes los autre partits politics favorizèron los bolchevics que lancèron una intensa campanha de propaganda a Petrograd.
Lo 25 d'octobre de 1917, Lenin e Trotski lançan lors partisans dins una susmauta armada a Pétrograd contra lo govèrn provisòri dirigit per Kerenski. L'endeman, Trotski anóncia oficialament la dissolucion del govèrn provisòri pendent l'obertura del Congrès panrus dels soviets dels deputats obrièrs e païsans (que compte 649 delegats, amb 390 bolchevics). Los representants al soviet de tot lo país apròban l'insurreccion. Lo congrès adòpta los decrets transferissent totes los poders als soviets e adopta tanben un decret sus la tèrra, sus la patz, sus las nacionalitats e sus lo contraròtle obrièr sus la produccion.
L'endeman de la revolucion d'Octobre, Russia ven lo primièr regim comunista (al sens marxista) de l'Istòria.