Segonda Guèrra Mondiala
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Segonda Guèrra Mondiala (var. Dusava Guèrra Mondiala, Dusau Guèrra Mondiau, Segonda Guèrra Mondiau) es un conflicte que comencèt per un ensemble de conflictes regionaus, iniciats en 1937 en Asia e en 1939 en Euròpa, que se generalizèron a la màger part dei país en 1941 per s'acabar en 1945. Opausèt la Granda Aliança, formada a l'entorn deis Estats Units, de l'URSS, dau Reiaume Unit, de China e de França, a l'Aisse constituït d'Alemanha, de Japon, d'Itàlia e de seis aliats. Conflicte sensa precendets dins l'istòria umana per l'amplor dei fòrças mobilizadas, la talha dei teatres d'operacions e lo nombre de mòrts (au mens 60 milions), s'acabèt per la victòria deis Aliats, l'emergéncia deis Estats Units e de l'Union Sovietica coma superpoissanças e lo declin dei poissanças colonialas.
Segonda Guèrra Mondiala | |
---|---|
Descobridor o inventaire | |
Data de descobèrta | |
Contrari | |
Color | |
Simbòl de quantitat | |
Simbòl d'unitat | |
Proprietat de | |
Fondador | |
Compren | |
Data de debuta | |
Data de fin | |
Precedit per | |
Seguit per | |
Coordenadas | |
Informacions generalas | |
Data | 7 de junhsèga de 1937 - 2 de seteme de 1945 (en Asia) 1en de seteme de 1939 - 8 de mai de 1945 (en Euròpa) |
Luòc | Principaument en Euròpa e en Asia orientau |
Eissida | Victòria des Aliats |
Belligerants | |
Union Sovietica Estats Units d'America França[1] |
Alemanha Itàlia(1940-1943)[3] França[4] |
Batalhas | |
• Guèrra Sinojaponesa (1937-1945) : Pònt Lugou — Shanghai — Taiyuan — Xinkou — Nanquin — Pingwingguan — Taierzhuang — Xuzhou — Wuhan — Nanchang — Suixian-Zaoyang — Changsha (1a) — Sud Guangxi — Zaoyang-Yichang — Ofensiva dei Cent Regiments — Sud Henan — Shanggao — Sud Shanxi — Changsha (2a) — Changsha (3a) — Oèst Hubei — Changde — Operacion Ichi-Go (Changsha (4a) — Guilin-Liuzhou) — Ofensivas chinesas de 1945. • Conflicte frontalier sovietojaponés : • Campanha de Polonha (1939) : • Batalha de l'Atlantic (1939-1945) : • Guèrra d'Ivèrn (1939-1940) : • Campanha de Norvègia (1940) : • Campanha de França (1940) : • Mar Mediterranèa (1940-1945) : • Batalha d'Anglatèrra (1940-1941). • Africa Orientala (1941) : • Guèrra dau Desèrt (1940-1942) : • Guèrra Italogrèga (1940-1941) : • Guèrra Francotailandesa : • Campanha d'Iogoslavia (1941). • Orient Mejan (1941-1942) : • Batalha de Grècia (1941) : • Guèrra Germanosovietica / Frònt de l'Ést (1941-1945) : • Guèrra de Contuniacion (1941-1944) : • Guèrra de Pacific (1941-1945) : • Campanha de Birmania (1942-1945) : • Campanha d'Africa dau Nòrd (1942-1943) : • Campanha d'Itàlia (1943-1945) : • Frònt de l'Oèst (1944-1945) : • Guèrra de Lapònia (1944-1945) : • Guèrra Sovietojaponesa (1945) : |
Sei causas son nombrosas. Lo Tractat de Versalhas aviá creat fòrça tensions en Euròpa e la crisi economica de 1929 destabilizèt prefondament leis elèits tradicionaus. Aquò permetèt la mesa en plaça de regims autoritaris. En particular, en Alemanha, Adolf Hitler establiguèt una dictatura racista destinada a assegurar la subrevida de la « raça superiora ». Per aquò, comencèt de reünir ò de revendicar totei lei territòris poblats per de minoritats alemandas en Euròpa Centrala. Foguèt sostengut per l'Itàlia de Benito Mussolini qu'aviá d'ambicions expansionistas en Mediterranèa. La prudéncia e lo pacifisme de França e dau Reiaume Unit favorizèron aqueleis agressions fins a l'invasion de Polonha en setembre de 1939 que menèt a una declaracion de guèrra. En Asia, lei combats avián ja començat en causa deis ambicions de Japon, desirós d'aprofichar lei trèbols interiors chinés per annexar d'un biais mai ò mens dirècte divèrsei regions continentalas.
La premiera partida de la guèrra durèt fins a 1942-1943. Veguèt lei país de l'Aisse enregistrar de succès importants. En Euròpa, leis Alemands eliminèron l'armada francesa, ocupèron la màger part dau continent, menacèron Moscòu e agantèron Vòlga. De son caire, Japon ocupèt lei regions litoralas de China, la màger part dau Sud-Èst Asiatic e una partida importanta de l'Ocean Pacific. Pasmens, la mobilizacion deis economias estatsunidenca, britanica e sovietica permetèt de reversar la superioritat de l'Aisse. Una tiera de batalhas (Midway, El Alamein, Estalingrad, Korsk) marquèt la fin dei conquistas germanonipons. De 1942 a 1945, una tiera de còntra-ofensivas permetèt ais Aliats de liberar lei regions ocupadas e, finalament, d'atacar dirèctament lo territòri advèrs. En mai de 1945, la presa de Berlin per lei Sovietics entraïnèt la capitulacion d'Alemanha. Japon l'imitèt quatre mes pus tard après lei bombardaments atomics còntra Hiroshima e Nagasaki.
Lo restabliement de la patz veguèt una transformacion majora deis equilibris mondiaus. Afeblits, França e lo Reiaume Unit venguèron de poissanças mondialas de segond reng, obligadas de tenir còmpte de l'avejaire deis Estats Units e de faciar d'insureccions dins sei colonias. L'URSS, aureolada dau prestigi de sei victòrias, venguèt la segonda superpoissança mondiala. La rivalitat entre Washington e Moscòu menèt rapidament a una patz inacabada marcada per lo començament de la Guèrra Freja. Jutjada responsabla de la guèrra, Alemanha foguèt ocupada per lei « quatre Grands » fins ais ans 1990. En Asia, Japon perdiguèt tanben son estatut de poissança mondiala per venir una mena de protectorat estatsunidenc.
L'amplor dei combats e deis atrocitats, especialament lo genocidi planificat dei judieus per leis Alemands foguèt tanben un traumatisme per la societat europèa. Entraïnèt l'instauracion d'un òrdre juridic novèu per lo drech de la guèrra amb la definicion dei nocions de crime còntra l'Umanitat e de crime de guèrra. En parallèl, l'Organizacion dei Nacions Unidas, una version melhorada de la Societat dei Nacions, foguèt creada per assaiar d'empedir de guèrras novèlas.