Tè negre
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un tè negre, o angloindian, es un tè que subiguèt una oxidacion complèta. Gaireben totes los tès consomits en Occident son de tès negres, transformats segon le procediment « ortodòxe » o lo procediment « CTC », dos biais de fabricacion realizats pels Britanics al sègle XIX. Alara qu'un tè verd perdiá sa frescor après 12 a 18 mois, un tè negre se pòt servar pendent d'ans sens pèrdre sa sabor. Es donc mai aisidament transportable e comercializable. Aquelas rasons foguèron longtemps preferits aquel tè en Occident.
Aqueles tès son nomenats tès roges dins lo mond chines (se lo cal pas confondre amb l'infusion de rooibos, a vegada nomenar abusivament « tè roge » per de rasons marcatica). Çò que los Chineses nomenavan a l'origina tè negre, es un tè pòstfermentat, un tè oolong entièrament fermentat essent passar per una pòstfermentacion (coma lo pu-erh). Per aquò de sèrvan d'annadas dins de pòts en tèrra entrepausats dins de cavas fresca. Son alara de tès de garda, fòrça cercat e fòrça cars.
En occident lo tè negre es plan sovent perfumat (mescla amb d'autras causas) e de bassa qualitat (tè en sacon par exemple). Las bonas culhidas se fan mai raras qu'aquelas d'autres tipes de tè (verd, Oolong...). Es un tè d'en primièr comercial entre l'Asia e Occident, çò qu'influéncia la qualitat, ont las grandas superfícias comercialas exigisson un rendement e un prix bas.