Arrèst Costa contra ENEL

L'arrèst rendut lo 15 de julhet de 1964 dins l'afar Flaminio Costa contra Ente Nazionale per l'Energia Elettrica (o Costa c/ Enel, afar 6/64) per la Cort de justícia de las Comunautats europèas (CJCE) es una de las basas de la jurisprudéncia del drech comunautari. En substància, aquel arrèst que se pòt considerar coma major, consacra lo principi de la primautat del drech comunautari sus las legislacions nacionalas.

Fachs

En 1962, l'Itàlia decidiguèt de nacionalizar lo sector de la produccion e de la distribucion d'energia electrica, regropant las divèrsas societats privadas de l'epòca dins l'Ente Nazionale per l'Energia Elettrica. Flaminio Costa, alara accionari de la societat Edison Volta, perdava pel fach los seus drechs als devidendes e refusava de pagar las facturas d'electricitat, d'un montant total de 1 926 liras^[1]. Citat en justícia, argumentèt que la nacionalizacion violava tota una seriá de disposicions del tractat CEE de 1957. Lo Giudice Conciliatore de Milan s'anèr a la CJUE per li demandar mejans una question prejudiciala cossí interpretava lo quita tractat.

Decision

La Cort deviá se prononciar sus la natura juridica de las Comunautats, e tanban sus la portada del drech comunautari dins las jurisdiccions nacionalas (e pas dirèctament sul tòrt o la rason del refús de pagar de M.Costa, aquela decision demorant de la competéncia del Giudice italian).

Al subjècte de la natura juridica de la CEE, la Cort declara qu'«a la diferéncia dels tractats internacionals ordinaris, lo tractat de la CEE (tanben nomenat tractat CE o Tractat de Roma) instituiguèt un òrdre juridic pròpri integrat al sistèma juridic dels Estats membres [...] e que s’impausa a lor jurisdiccion. En instituent una Comunautat de durada ilimitada, dotada d’institucions pròprias, de la personnalitat, de la capacitat juridica, d’una capacitat de representacion internacionala e mai particularament dels poders vertadièrs eissits d’una limitacion de competéncia o d’un transferiment d’atribucions dels Estats a la Comunautat, aqueles an limitat lors drechs sobeirans e crèron atal un corpus de drech aplicable a lors ressortissents e a eles meteisses».

La Cort conclutz «que lo drech del tractat poiriá doncas pas, en rason de la seuna natura especifica originala, se veire judiciàriament opausar un tèxte intèrne quin que siá sens perdre lo seu caractèr comunautari e sens que sia mesa en causa la basa juridica de la Comunautat d'esperela» e atal «lo transferiment operat pels Estats, de lor òrdre juridic intèrne al profèit de l’òrdre juridic comunautari, de drechs e obligacions correspondent a las disposicions del tractat, provòva doncas una limitacion definitiva de lors drechs sobeirans contra que saupriá pas prevaler un acte unilateral ulterior incompatible amb la nocion de Comunautat».

La CEE es doncas un òrdre juridic que las disposicions, dins lo camp fòrça restrench que los Estats membres li an transferat una partida de lor sobeiranetat, priman sul drech nacional de biais irrevocable. Aquela interpretacion será confirmada qualques ans mai tard per l'arrèst Simmenthal de 1978.

Referéncias

1. 1936,27 Lira = 1€