Astúrias
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Astúrias,[2] oficialament lo Principat d'Astúrias (en asturian: Principáu d'Asturies o Asturies[3] [asˈtuɾjes; -ɾjɪs]; en eonaviego: Principao de Asturias; en espanhòl: Principado de Asturias o Asturias [asˈtuɾjas]), es una comunautat autonòma espanhòla de subdivision uniprovinciala, situada dins lo nòrd de la peninsula Iberica.[4] Recebèt lo nom de «Principat» per de rasons istoricas, en qualitat de títol nobiliari atribuit a l'eretièr del Reialme d'Espanha, creat per Joan I de Castelha en 1388. La capitala n'es Uviéu,[5] confòrmament a l'article 5 de son estatut d'autonomia. La vila mai poplada de la comunautat es Xixón.
.svg)
.svg)
.svg)
Remove ads
Banhada al nòrd per la mar Cantabrica, es limitròfa a l'oèst amb Galícia (província de Lugo), al sud amb Castelha e Leon (província de Leon), a l'èst amb Cantàbria.
La lenga oficiala d'Astúrias es l'espanhòl, mas ten doas lengas pròprias sens caractèr d'oficialitat: l'asturian e l'eonavienc que gaudisson d'una proteccion dins l'estatut d'autonomia d'Astúrias.[6]
Remove ads
Etimologia
Lo mot Astúrias deriva del pòble antic dels asturs, los primièrs abitants de la val del flume Astura (ara Esla). «Astur» ven de la raiç celtica -stour que significa «flume» o «ribièra».[7]
Geografia
Amb un territòri de 10 603,57 km2, es la comunautat autonòma espanhòla mai montanhosa,[8] amb 35 % del territòri que presenta de desnivèls superiors a 50 % e 65 % de desnivèls de mai de 30 %.[9]
Lo clima es de tipe oceanic, amb de precipitacions abondosas repartidas tota l'annada.
Demografia
Dinamica de populacion
La populacion actuala se caracteriza per possedir lo taus de mortalitat pus naut d'Espanha (12 per mil) e lo taus de natalitat pus bas (6 per mil), de tal biais que dempuèi 1987 la populacion demesís, per en causa d'una natalitat de 42 %, encara que las ciutats grandas mantenon lor populacion.
Lengas
Lo castelhan es l'unica lenga oficiala d'Astúrias, encara que l'idiòma tradicional de la màger part de la populacion foguèsse l'asturian fins a la debuta del sègle xx. La primièra mencion dins aquel romanç del Reialme de Leon es lo Document de Kesos que data de l'an 959.
Se parla tanben l'eonavienc entre los flumes Eo e Navia. Filologicament non aparten pas a l'asturleonés que se sarra del grop galèc-portugués coma o demòstran los documents mai ancians.
Articles connèxes
Referéncias
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads