Bauma de las Rainardieras
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La bauma preïstorica de las Rainardieras se tròba aus Pins, dins la Charanta Lemosina.
Localizacion
Se situa aperaquí 20 km au nòrd-est d'Engoleime, prep d'Agrís, sus l'auriera nòrd dau carst de la Ròcha Focaud, dins los calcaris recifaus oxfordians, dins lo bacin de Bellonne[en occitan?], afluent de Bonoira.
Istòria
La descuberta de puntas mosterianas incitet José Gomez de Soto a la sondar en 1995, puei Bruno Boulestin e Véronique Dujardin a entreprene de las cerchas en 1998.
Topografia
Auei lo jaç se presenta en desòrdre per amor de l'esfondrament d'unes blòcs e s'i accedís per 'na chaminèia naturala que se dubrís en travers de la vòuta.
En dessós de la cavitat principala se dubrissiá a l'origina 'na segonda cavitat que sa vòuta es auei quasiment totalament esfondrada.
Estratigrafia
Se trobet dins 'queu abric un important ensemble sepulcrau de l'Edat dau Bronze Ancian (Boulestin e Gomez de Soto, 2003), daus niveus asilhans (Dujardin, de paréisser), en mai de las peças en posicion segondària que testimònian de 'na ocupacion de l'abric o de 'na preséncia dins sos environs au Neolitic Finau (Artenacian), au Neolitic Mejan, au Mesolitic Ancian e a l'Aurinhacian.
Abitat
Segon Véronique Dujardin, lo site fuguet ocupat a l'Asilhan, au Magdalenian, au Badegolian, au Gravetian, a l'Aurinhacian, au Chastèlperronian e au Paleolitic Mejan.
Au dessús se dubrissiá 'na autra cavitat ente Boulestin e Gomez de Soto descubrigueren en 2003 un important ensemble sepulcrau de l'Edat dau Bronze emb plusors individús joves e 'na escudela tipica de 'quela epòca. D'avans, en 2000, Boulestin e Dujardin i avián descubert daus niveus asilhans e daus signes d'ocupacion au Neolitic Finau (Artenacian), au Neolitic Mejan, au Mesolitic Ancian e a l'Aurinhacian.
Remove ads
Liams externes
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads