Comunautat dels Estats Independents
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Comunautat dels Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество Независимых Государств (СНГ)) es una confederacion o aliança d’onze de las quinze exrepublicas sovieticas de l'URSS: Armenia, Azerbaitjan, Bielorussia, Cazacstan, Quirguizstan, Moldàvia, Russia, Tatgiquistan e Ozbequistan. Turcmenistan abandonèt son estat de membre permanent e es membre associat dempuèi lo 26 d'agost de 2005, mentre que Ucraïna, que foguèt un dels estats fondadors en 1991, jamai ratifiquèt los estatuts de la CEI de 1993, venguèt alara tanben solament membre associat. Georgia abandonèt son estat de membre permanent en 2008 e Ucraïna abandonèt son estat de membre permanent en 2018.
 | |||
| |||
| Membres | Armenia, Azerbaitjan, Bielorussia, Cazacstan, Quirguizstan, Moldàvia, Russia, Tatgiquistan e Ozbequistan. Turcmenistan es un membre associat. | ||
| Sèti Executiu | Seti: Minsk Secretari Executiu: Vladimir Ruichailo | ||
| Tribunal d'Arbitratge | Minsk | ||
| Assemblada Interparlamentària | Sant Petersborg | ||
| Conselh Economic Consultiu | Minsk | ||
Sa creacion se passèt a la dissolucion de l'Union Sovietica e, segon Vladimir Putin, sa visada èra de permetre un "divòrci civilizat" entre las republicas constituissent l'URSS. Nombroses documents sus la cooperacion economica, la defensa e las relacions internacionals foguèron signats per sos Estats membres.
Remove ads
Istòria
Fondament
En 1991, la dissolucion de l'Union Sovietica venguèt inevitabla, malgrat que la majoritat de las republicas èran en favor de la continuacion de l'Union. Lo 8 de decembre, los dirigents de Russia, Bielorussia e Ucraïna se reüniguèron per crear la CEI e anonciar que totes las republicas poirián aderir.
Alara lo president de l'Union Sovietica (Mikhaïl Gorbachov) anoncièt qu'una tala reünion èra "illegala e dangierosa" e un "còp constitucional" per la nacion. Pasmens, lèu venguèt clar que se podiá far pas grand causa contra. Lo 21 de decembre, los dirigents de onze de las quinze republicas sovieticas se reüniguèron a Alma-Ata (Cazacstan) e signèron lo tractat. Es atal que nasquèt la CEI e se dissolguèt l'URSS.
Lo 25 de decembre, Mikhaïl Gorbachov abandonèt la carga de president de l'URSS. Las tres republicas balticas (Estònia, Letònia e Lituània) signèron pas lo tractat, tot coma Georgia: los quatre païses argumentèron qu'èran estats forçats de s'incorporar dins l'Union Sovietica.
Los onze Estats a l'origina de la CEI foguèron Armenia, Azerbaitjan, Bielorussia, Cazacstan, Quirguizstan, Moldàvia, Russia, Tatgiquistan, Turcmenistan, Ucraïna e Ozbequistan. En decembre de 1993, Georgia s'uniguèt a la CEI aprèp l'intervencion russa pendent la guèrra civila.
Crisi actuala de la CEI
Entre 2003 e 2005, los presidents de Georgia, Ucraïna e Quirguizstan foguèron alunhats del poder per una seria de revolucions ciutadanas. Los novèls govèrns adoptèron de posicions clarament en favor de l'Occident s'apartant de l'influéncia de Moscòu. Georgia adoptèt la posicion pus radicala, prenent una actitud de desafisança fàcia a la Federacion de Russia dins lo conflicte de l'Ossetia del Sud e Abkhazia. Un autre país que se virava cap a l'Occident èra Moldàvia, se raprochant mai de l'Union Europèa.
Remove ads
Ròtle e organizacion de la CEI
Lo sèti de la CEI se situa a Minsk (Bielorussia). Lo President de la CEI rep el es un Secretari Executiu. A l'ora d'ara la majoritat dels dirigents son estats russes o bielorusses. A l'ora d'ara l'organizacion es capitada per l'ancian Ministre de l'Interior rus Vladimir Ruichailo.
La CEI a coma tasca la coordinacion del comèrci, de las finanças, de las leis e de la seguretat dels estats membres. En realitat aqueles poders son exercits normalament, perque la CEI es criticada de interior coma de exterior. E per cambiar aquò, la prioritat pus importanta de l'organizacion es d'establir una zòna franca a son entorn e una union economica de sos membres.
Institucions
Los membres de la CEI pòdon interagir e coordenar sas accions amb las institucions seguentas:
- Conselh dels Caps d'Estat
- Conselh dels Caps de Govèrn
- Conselh dels Ministres dels Afars Exteriors
- Conselh dels Ministres de la Defensa
- Assemblada Interparlamentària (AI)
- Las sessions de l'Assemblada Interparlamentària se fan dos còps l'an a Sant Petersborg. Es compausada per de delegacions parlamentàrias de cadun dels Estats membres. L'AI compta las comissions seguentas:
- Afars legals
- Economia e finanças
- Politica sociala e Dreches umans
- Ecologia e Ressorsas naturalas
- Tribunal Economic
- Conselh Economic
- Comitat Executiu
- Conselh dels Comandants de la Frontièra
- Conselh de Seguretat Collectiva
- Banca Interestat
- Comitat Interestat de l'Estadistica
Taula dels Estats membres
En aquesta taula se tròban totas las organizacions ligadas dirèctament amb los païses de la CEI (TSC, Eurasia) e indirèctament (CCA, lo Grope GUAM) e l'adesion a la CEI.
Remove ads
Referéncias
Vejatz tanben
Ligams extèrnes
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads