Calcari

Lo calcari es una ròca sedimentària que contèn aumens 50% de carbonat de calci (CaCO₃) mai tanben de carbonat de magnèsi (MgCO₃). Quand la ròca compòrta una proporcion non negligibla d'argila, se parla de marla. Es dich popularament pèira freja o frejau quand es dur, e pèira seca quand es tendre.

Calcari

Tipe	material
Material	Calcita e Aragonite
Minerals principals	carbonat de calci
Punt de descomposicion	2 442 °F (maximum) 1 517 °F (minimum)
Pression de vapor	0 mmHg (a 68 °F)
Solubilitat	0,001 g/100 g (aiga, 68 °F)
Limit d'exposicion	5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'America) 10 mg/m³ (10 h, pas cap de valor) 15 mg/m³ (8 h, Estats Units d'America)
Categoria	ròca sedimentària e calcita

La piramida de Keops es constituida de blòts de calcari

Se forma per acumulacion au fons dei mars a partir de cauquilhas e d'esqueletas de microalgas e d'animaus marins.

Formas mineralas

Calcita, Aragonita, Dolomita.

Impuretats

Entre leis impuretats principalas que pòt contenir lo calcari i a: lei silicats, l'argila, lei fosfats, lo carbonat de magnèsi, lo gip, la glauconita, la fluorita, l'oxid de fèrre e lo magnèsi, lei sulfats, la siderita, la dolomita e la matèria organica entre autrei.

La color d'aquelei ròcas pòt anar dau blanc au negre en passant per lo gris. Fòrça presentan de tons rogencs, jaunes, blaus o verds segon lo tipe o la quantitat d'impuretats que contènon.

Formacion

Normalament se forman per acumulacion d'organismes inferiors o precipitacion de carbonat de calci en forma de bicarbonats principalament dins lo mitan marin. Se pòt trobar tanben dins de baumas sota forma d'estalactitas e d'estalagmitas.

Usatges

• Produccion dau ciment Portland
• Produccion de cauç (CaO)
• Correccion dau pH dei tèrras agricòlas acidas
• Produccion de greda per escriure sus lei tablèus d'escòla.
• Fondent en metallurgia
• Fabricacion de veire
• Coma pèira ornamentala, subretot sota forma de maubre