Canigó

From Wikipedia, the free encyclopedia

Canigó
Remove ads

Canigó es un massís montanhós dels Pirenèus catalans situat a mens de 50 km de la mar Mediterranèa, entre Conflent e Valespir. Domina Prada de Conflent e tota la valada de la Tet ambe 2784 m a la seuna cima. Se pòt veire de fòrça luènh, de tota la plana lengadociana (e fins a Marselha, en de circonstàncias particularas).

Pels articles omonims, vejatz Canigó (poèma).
Faits en brèu Pic de Canigó, Descobridor o inventaire ...
Thumb
Canigó vist de la rota de l'aeropòrt de Perpinhan (a Ribesaltes).

La legenda atribuís la seuna primièra ascension al rei Pèire III d'Aragon, en l'an 1285.

Al pè de Canigó se tròban los monastièrs de Sant Martí del Canigó e de Sant Miquel de Cuixà.

Canigó es un vertadièr simbòl nacional en Catalonha, e a inspirat de poètas coma Jacint Verdaguer, e tanben de cançons popularas coma: Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades

Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l’hivern i l’estiu daura,
grandiós beire on beu olors l’estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d’aloja que cel davalla. Jacint Verdaguer Canigó (poèma) (p. 27-28)
Remove ads

La flama de Canigó

Existís una tradicion, cada 22 de junh, fòrça monde i pujan per alucar la flama de Canigó, una flama que velhan tota la nuèit. L'endeman, davalan fins a Perpinhan amb la meteissa tesa emplegada a la cima, per alucar los divèrses fuòcs de la nuèit de Sant Joan als Païses Catalans.[2] [3]


Notes

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads