Jammu e Cashmir èra un estat del nòrd d'Índia. Situat principalament dins las montanhas d'Imalaia, lo Jammu e Cashmir confrontava l'Himachal Pradesh e Panjab al sud, China (Region autonòma de Tibet e la de Xinjiang) al nòrd-èst èra separat dels territòris contrarotlats per Paquistan per la linha de contraròtle.
Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
|
|
| Descobridor o inventaire |
|
| Data de descobèrta |
|
| Contrari |
|
| Color |
|
| Simbòl de quantitat |
|
| Simbòl d'unitat |
|
| Proprietat de |
|
| Fondador |
|
| Compren |
|
| Data de debuta |
|
| Data de fin |
|
| Precedit per |
|
| Seguit per |
|
| Coordenadas |
|
 |
Localizacion de l'estat de Jammu e Cashmir en Índia |
| Administracion |
| País |
Índia |
| Estatut |
Estat d'Índia |
| Capitala |
Srinagar |
| Lengas |
cashmiri |
| OpenStreetMap |
. |
| Direccion relativa a la posicion |
|
| Continent |
|
| Situacion |
|
| Designacion provisòria |
|
| Constellacion |
|
| Tipe d'objècte |
|
| Còs astronomic parent |
|
| Còs astronomic filh |
|
| Luòc de descobèrta |
|
| Grop d'objèctes menors |
|
| Sequéncia de Hubble |
|
| Sul còrs astronomic |
|
| Companhon de |
|
| Tipe espectral |
|
| Tipe espectral |
|
| Fus orari |
|
| Situat sus una isla |
|
| Embocadura |
|
| Tipe de lac |
|
| Lacs sus lo riu |
|
| Grop de lacs |
|
| Situat sul lac |
|
| Afluents del lac |
|
| Emissari del lac |
|
| Bacin idrografic |
|
| Massís de montanhas |
|
| Tipe de montanha |
|
| Coordenadas |
|
| Arquitècte |
|
| Remplaçat per |
|
| Tipe de bastiment |
|
| Material |
|
| Mèstre d'òbra |
|
| Sistèma d'autorotas |
|
| Societat de mantenança |
|
| Pòl d'escambis |
|
| Linha ferroviària |
|
| Operator |
|
| Aligança ferroviària |
|
| Gara |
|
| Pista |
|
| Travèrsa |
|
|
|
| País |
|
| Compausanta de |
|
| Tipe de division administrativa |
|
| Exclava de |
|
| Enclava |
|
| Capitala |
|
| Cap d'estat |
|
| Regim politic |
|
| Cap de l'executiu |
|
| Representant del partit |
|
| Cap del govèrn |
|
| Assemblada |
|
| Moneda |
|
| Lenga oficiala |
|
| Imne |
|
| Frontalièr de |
|
| Embessonatge |
|
| Subdivisions |
|
| Membre de |
|
| Sant patron |
|
| Domeni internet |
|
| Còde ISO 3166-1 alfa-2 |
|
| Còde ISO 3166-1 alfa-3 |
|
| Còde ISO 3166-1 |
|
| Còde ISO 3166-2 |
|
| Còde AITA |
|
| Còde OACI |
|
| Còde FAA |
|
| Còde INSEE |
|
| Còde de comuna |
|
| Còde del catalòg |
|
| Còde CBS |
|
| Còde GNIS |
|
| Còde GNIS Antarctica |
|
| Còde NUTS |
|
| Còde dantai |
|
| Còde de comuna alemanda |
|
| Còde de districte alemand |
|
| Còde administratiu |
|
| Còde administratiu |
|
| Còde ISTAT |
|
| Còde de gara |
|
| Còde OKATO |
|
| Còde cadastral |
|
| Còde postal |
|
| Còde telefonic internacional |
|
| Prefix telefonic nacional |
|
| Còde d'imatriculacion |
|
| Geografia |
Superfícia · Totala · % Índia |
Classat en 101 387 km² % |
| Demografia |
Populacion · Totala (2011) · % Índia |
Classat en 12 541 302 ab. % |
| Densitat |
124
|
| Identificants |
| BNF |
. |
| SUDOC |
. |
| BNE |
. |
| GND |
. |
| VIAF |
. |
| ULAN |
|
| ISSN |
. |
| ZDB |
. |
| DOI |
|
| Joconde |
. |
| RKDimages |
|
| Rijksmonument |
|
| Mérimée |
. |
| KGS |
|
| Historic Places identifier |
|
| ID d'artista de MusicBrainz |
|
| ID album de MusicBrainz |
|
| ID d'òbra de MusicBrainz |
|
| IMDb |
. |
| NOR |
. |
| Legislator |
|
| ISO standard |
. |
| Identificant BHL |
|
| Identificant ITIS |
|
| Identificant IUCN |
|
| Identificant NCBI |
|
| Identificant TPDB |
|
| Identificant GBIF |
|
| Identificant WoRMS |
|
| Numèro EE |
|
| Indicatiu |
|
| Còde AITA |
|
| Còde OACI |
|
| Còde mnemonic |
|
| Identificant JPL Small-Body Database |
|
| Còde de l'observatòri Minor Planet Center |
|
| Identificant Structurae |
|
| Identificant Emporis |
|
| Numèro CAS |
|
| numèro EINECS |
|
| SMILES |
|
| InChI |
|
| InChIKey |
|
| Còde ATC |
|
| Numèro E |
|
| Identificant UNII |
|
| Numèro RTECS |
|
| Identificant ChemSpider |
|
| Identificant PubChem (CID) |
|
| Numèro ZVG |
|
| Identificant ChEBI |
|
| Numèro ONU |
|
| Còde Kemler |
|
| Identificant Drangbank |
|
| Mencion de dangièr SGH |
|
| Identificant Wine AppDB |
|
| Identificant d'un satellit NSSDC |
|
| SCN |
|
|
|
Tampar
L'Estat, qu'aperteniá autrecòps a l'Estat princièr de Jammu e Cashmir, fa l'objècte d'un litigi territorial entre Índia, Paquistan e China e coneguèt plusors guèrras. La part de Jammu e Cashmir contrarotlada per Índia es dicha Indian-occupied Kashmir al Paquistan alara que los territòris que forman al Paquistan l'Azad Cashmir e lo Gilgit-Baltistan, atal coma l'Aksai Chin e la val de Shaksgam administrats per China, son revendicats per Índia coma part de l'Estat de Jammu e Cashmir.
Jammu e Kashmir compreniá tres regions : Jammu, a majoritat indoïsta, la val de Cashmir, a majoritat musulmana e ont se concentra la majoritat de la populacion, e Ladakh, a majoritat bodista, pauc densament poblat.
L’Estat de Jammu e Cashmir aguèt fins al 5 d'agost de 2019 un estatut especial d’autonomia garantit per l’article 370 de la Constitucion d'Índia. Faguèt l'objècte d'una reforma visant a ne partir Ladakh, amb efièit lo 31 d'octobre de 2019. La part non separada de l'Estat es venguda un territòri de l'Union indiana e a servat lo meteis nom : Jammu e Cashmir.