Luminescéncia

From Wikipedia, the free encyclopedia

Luminescéncia
Remove ads

La luminescéncia es una emission de lutz dicha « freja » en oposicion a l'incandescéncia que se dich « cauda ». La lutz emesa per luminescéncia resulta d'interaccions entre particulas electricament encargadas. Dins los cases mai frequents, son de transicions electronicas se debanant dins d'atòms, de las moleculas o de cristals que provòcan l'emission de fotons. L'energia liberada jos forma de lutz pendent la transicion pòt èsser d'en primièr balhada jos forma electrica, quimica, mecanica o luminosa. Se destria diferents tipes de luminescéncia segon lo biais d’excitacion inicial.

Thumb
Luminescéncia.
Remove ads

Istòria

Lo tèrme luminescéncia foguèt inventat pel fisician alemand Eilhard Wiedemann (filh de G.H. Wiedemann) en 1888[1], a partir del mot latin lumen, significant lutz. Se lo fenomèna es conegut dempuèi l'Antiquitat e dins diferentas civilizacions, caldrà esperar las òbras de John Herschel, Edmond Becquerel e George Gabriel Stokes au milieu du la mitat de lor origina del fenomèn de biais scientific. Caldrà enseguida esperar los ans 1920-30, per destriar de biais concrèt la fluorescéncia de la fosforescéncia mercés a las òbras dels fisicians Jean e Francis Perrin[2] e l'introduccion del diagrama de Jabłoński pel fisician polonés Alexandre Jabłoński:

Remove ads

Tipes

Segon lo biais d'excitacion, existís mai d'un tipres de luminescéncia.

  • La fotoluminéncia (excitacion per absorpcion de fotons), per exemple dins los tubs luminescents, los colorants fluorescents, los azurants optics;
    • La fluorescéncia, fotoluminescéncia rapida (de 10-9 a 10-6 segondas per la majoritat de las moleculas organicas);
    • La fosforescéncia, fotoluminescéncia lenta (de 10-3 a 10 segondas per la majoritat de las molecules organicas[3]);
  • La quimiluminescéncia (excitacion a la seguida d'une reaction quimica), utilizada per exemple dins los pals luminoses o se realizan al nivèl de la flama blava de difusion o de premescla (metan o butan de brutlaire d'una gasinièra, d'un briquet).
    • La bioluminescéncia, (reaccion enzimatica), utilizada per las lusertas;
  • La cristalloluminescéncia (excitacion a la seguida d'una modificacion estructurala cristallina), se debanar de la cristallizacion d'una solucion o de la dissolucion d'unes cristals;
  • La termoluminescéncia e la crioluminescéncia, per exemple dins la datacion arqueologica d'objèctes;
  • La mecalumenescéncia:
    • La catodoluminescéncia (excitacion per collision electronica), se provòca una collision accelerent d'electrons amb de camps electrics, per exemple dins lo tub cathodic;
    • La triboluminescéncia (excitacion a la seguida de la trencadura de ligams quimiqcs dins un solid), per exemple dins lo sucre trissat;
    • La sonoluminescéncia (excitacion per absorpcion de fonons), per exemple d'una cambaròtas;
  • La radioluminescéncia (excitacion a la seguida d'una irradiacion par RX o radioactivitat α, β, γ), per exemple dins los ecrans de radiografia X ;
  • eca.
Remove ads

Nòtas e referéncias

Annèxes

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads