Plini lo Vièlh

From Wikipedia, the free encyclopedia

Plini lo Vièlh

Plini lo Vièlh (Novum Comum, 23 dC. – Estàbia, 79), o Gai Plini Segond (en latin: Gaius Plinius Secundus), foguèt un escrivan, naturalista, filosòf roman, aital coma comandant de la flòta romana.

Non confondre amb Plini lo Jove.
Faits en brèu Naissença, Mòrt ...
Plini lo Vièlh
Thumb
Naissença23 dC
Novum Comum, actuala Còme
Mòrttradicionalament fixada al 24 d'agost de 79 dC
Estàbia près de Pompei
País d'originaItàlia
Tampar

Biografia

Plini lo Vièlh nasquèt a Novum Comum (l'actuala Còme), ciutat situada a l'extrèm sud del Lacus Larius (uèi lo lac de Còme). Estudièt a Roma ont aguèt coma mèstre Apion; participèt a las luchas de Germània dempuèi l'an 45 segon los òrdres del general Pomponi Secundus. Escriguèt una biografia d'aqueste general e una òbra intitulada De jaculatione equestri.

Après l'an 50 tornèt a Roma e comencèt d'escriure una istòria de las guèrras dels romans en Germània e mai tard una istòria del seu temps (continuament de la de Aufidi Basi) e lo tractat Studiosus consacrat al seu nebot e filh adoptiu Plini lo Jove.

Amb Neron coma Emperaire exerciguèt pendent quatre ans la carga de procuraire en la Tarraconesa e benlèu tanben exerciguèt la meteissa carga dins la província d'Africa.

Amb Vespasian tornèt a la Peninsula Iberica coma questor e procuraire en Betica, e pendent lo seu sejorn reculhiguèt divèrses materials qu'utilizèt dins la seuna Istòria naturala compausada de 37 libres.

Quand moriguèt èra cap de l'esquadra a Misenus, carga que li fisèt l'Emperaire Tit. Se supausa que pendent lo seu servici dins la marina poguèt percórrer divèrses païses. En essent a Misenus assistiguèt a l'erupcion de Vesuvi (23 d'agost de 79) que descriguèt. Los gases toxics de l'erupcion provoquèron la seuna mòrt a Stabia (vila que desapareguèt a costat de Pompeia e Herculanum) erupcion que narrèt Plini lo Jove.

Articles connèxes

Ligams extèrnes

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.