Revòuta dei Benjaminitas de 1773 aC
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Revòuta dei Benjaminitas de 1773 aC foguèt una guèrra durant lo periòde la Mesopotamia antica. Opausèt l'aliança dei tribús bensimalitas fidèlas ai rèi de Mari Zimri-Lim, de Babilònia Hammurabi e de Qatna contra l'aliança dei tribús benjaminitas ambé lo rèi d'Eshnunna Ibal-pi-El II. Se debanèt vèrs 1773-1769 aC.
L'insurreccion comencèt vèrs 1773 aC mai Zimri-Lim, ambé l'ajuda de Babilònia e de Qatna, respondèt rapidament e ganhèt la batalha Dur-Yahdun-Lim. Les Benjaminitas se repleguèron donc dins lo Zalqanum per aprofichar l'aliança ambé lo rèi d'Eshnunna. Entre 1772 e 1771 aC, la guèrra se generalizèt dins la Djezireh auta en causa de la revòuta d'unei vassaus de Mari. Ibal-pi-El II mandèt doas armadas contra Mari intrant donc dubèrtament en guèrra. Capitèt de prendre Ekallatum puei Shubat-Enlil.
En 1771 aC, Babilònia ajudèt donc tornarmai Mari. L'armada sud d'Eshnunna foguèt blocada vèrs la frontiera dau reiaume e l'armada nòrd foguèt replegada a la batalha dei Pòrtas d'Andarig. L'intensitat de la guèrra demeniguèt adonc e una patz de compromés foguèt realizada entre Mari, Qatna, Babilònia e Eshnunna. Dins lo reiaume de Mari, Zimri-Lim e lei tribús benjaminitas se reconcilièron.
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads