Ròborent

Ròborent^[1][2] o Arborent^[3] (Roburent oficialament) es una comuna piemontesa que s'es declaraa de minoritat linguistica e istorica occitana (segond la lei 482/1999 de l'estat italian). Administrativament, es de la província de Coni e de la region de Piemont. Fa tanben part de l'Union montanhòla de las valadas montregalesas.

Ròborent / Arborent
Administracion
Estat	Itàlia
Region	Piemont
Província	Coni
Conse	Emiliano Negro
Geografia
Superfícia	29,81 km²
Demografia
Populacion	470 (2022)
Densitat	15,77 ab./km²
Comunas limitròfas	Frabosa Sobrana, Garessio, Montaldo di Mondovì, Torre Mondovì, Ormea e Pamparato
Autras informacions
Còdi ISTAT	004186
Còdi postal	12080
Prefixe telefonic	0174
Site web	comune.roburent.cn.it

Geografia

Ròborent es a 800 metres d’autessa, a caval des Valadas Corsalha e Casòt. Es format da uech ruaas istòricas: Plaça, la Montaa, L’Escaron, Ruaa di Garias, Ruaa di Savis, Ruaa di Motz, Sant'Antòni e Codevila. Fan part del territòri decò las fracions Prat de Ròborent e Sant Jaco de Ròborent, e la localitat di Cardins. Ental territòri de Ròborent son comprés lo mont Alpet (1611 metres) e la cima Colmet (1297 metres).

Istòria

Semelha que lhi territòris del roborentés sien estats abitats jà en la preistòria, quora sus las montanhas vivion popolacions de pastres, parelhas a aquelas de la Val des Meravilhas, coma documenton lhi autars en peira de l'Alp Robert. En epoca romana lo territòri era traversat da la Via Sònia o Savinia, un important colegament entre la mar d’Albenga e la plana, Augusta Bagiennorum, passant per Garés; sus aquesta via s’ensedion popolacions de Ligurs montans e d’Ingauns. Per las frequentas incursions di Sarrasins, just aprés l'an Mila a Ròborent ven realizat un chastèl; encuei reston un torrion de gardia, dich "la Sarrasina" e simbol comunal, e una part di muralhons.

Lhi preciós e rics bòscs del feude de Ròborent, proprietat de l’evesco d’Ast, eron decò contendut da Mondví fins al 1419, quora per lòng temp deven part del territòri di Savòia. Ental XVII secle lhi roborentés son truchat, bèla si gaire, da la Guerra d’la sal; mas l'odierna fracion de Prat ven encendiaa e destrujua.

Ental period napoleònic (1794) lhi abitants, acampats sal mont Savin, oponen una fòrta mas inutila resistença contra las tropas francesas plaçaa a l'Alp Robert.

Toponimia

Sus l'origina del nom lhi a diferentas ipòtesis: seria per la presença de bòscs de rore quercus robur, mas es pus possible que sie en relacion al tapatge del riu que cor dapè del país, idèa sostengua da un document nodaril del 1118 que cita un Furcheridus de Rivo Bruzenti: autres documents testimonion l'evolucion del nom en Rivuo Bruzenti (lat. rivus brugentis, riu rumorós), puèi Rivuobrugente, Rivobruzzente , Rioburente.

Lo nom oficial italian es Roburent. Foguèt Roburento del 7 de mai de 1940^[4] (italianizacion toponimica del regim fascista) al 12 de setembre de 1952.^[5] Lo nom piemontés es Arburent (Arborent en grafia occitanizaa).

Monuments

Lo centre garda d’interessants monuments: la baròca parroquiala de Sant Sir ental cap luòc, sus projèct de l'arquitèct Francesco Gallo; la parroquiala de la Santissima Trinitat en fracion Pra; la parroquiala de Sant Jaco en l’omònima fracion, en pur baròc piemontés, construia ental 1735 sus dessenh del Gallo. Un bòt, al pòst d’l'odierna glèisa, era present un pilon dediat a l'apòstol Jaco. A Cardins se tròba la gleisèta de Sant Matiu.

Economia

Lo país, que plan plan s’es despopolat ental darrier secle, totun a sabut s’arpilhar gracias a una prosperosa activitat toristica liaa a l’esquì nòrdic e da descesa, sustot a Sant Jaco.

Nòtas