Sent Pèire (Tolosan)

From Wikipedia, the free encyclopedia

Sent Pèire (Tolosan)
Remove ads

Sent Pèire [1],[2],[3],[4] (Saint-Pierre en francés) es una comuna lengadociana del Tolosan situada dins lo departament de la Nauta Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Pels articles omonims, vejatz Sent Pèire.

Vilatge d'Occitània
Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Remove ads

Geografia

Comuna del Tolosan dins l'airal urban situada a 21 km al nòrd-èst de la la vila.

Sent Pèire es sus la riba del Giron tèrme natural amb Vrudfuèlh al Nòrd. A l'èst lo tèrme es Le Borg de Sant Bernat e Taulat (qu'es dins lo departament de Tarn), al sud amb Gaure e a l'oèst amb La Valeta e Sent Marcèl e Paulèl.

Los escarts principals de la comuna son La Fauriá, Escalona, La Gracia, Pesquièr, La Bordassa, N'Olivièr (Nolivièr), N'Aisselièr (Naisselièr), per Sent Joan de las Pèiras e En Bret, En Barèl, En Coral, En Jalamat, La Colombièra, l'Ormeta per Sent Martin de las Pèiras. Le caplòc es a Sent Martin de las Pèiras.

Thumb
Mapa de la comuna e de las comunas vesinas.

Perimètre del territòri

Comunas limitròfs de Sent Pèire
Sent Marcèl e Paulèl Vrufuèlh
La Valeta Thumb
Gaure
Remove ads

Toponimia

Sent Pèire

Nom causit per l'administracion, qu'a l'epòca aviá de religion, per remplaçar Sent Joan e Sent Martin de las Pèiras, en confondent Petrus e petra, çò que le Salvador aviá autorizat. Nom passat dins l'usatge occitan ?

Sent Joan Baptista

Profèta considerat coma le Precursor del Crist [5].

Sent Martin

Sent Martin representa Martinus, avesque de Tors, evangelizator de la Gàllia, al sègle IV [6].

Las Pèiras

Es le determinatiu comun de Sent Joan e de Sent Martin. Le sens es evident, la question pòrta sus la motivacion. Edifici o roïna en pèiras dins aquel país de la teula ?

Remove ads

Istòria

La comuna de Sent Pèire es eissida de la fusion de las ancianas comunas de Sent Joan de las Pèiras e Sent Martin de las Pèiras per ordenança del 5 de setembre de 1847 [7].

  • Pendent l'Ancian Regime, la comunautat de Sent Joan de las Pèiras èra de la diocèsi civila de Tolosa, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Tolosa. Tanlèu 1790, Sent Joan de las Pèiras venguèc comuna del canton de Vrufuèlh. Le vocable de la glèisa, annèxa de Gaure, es Sent Joan Baptista [8].
  • La comunautat de Saint-Martin-des-Pierres o Saint-Martin-lès-Fauga (meteissas apertenéncias), venguèc tanben comuna del canton de Vrufuèlh en 1790. Le vocable de la glèisa, qu'èra annèxa del Borg de Sant Bernat, es Sent Martin [9].

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...
Remove ads

Demografia

Sent Martin de las Pèiras puèi Sent Pèire

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 263, totala: 270
179318001806182118311836184118461851
115 125 117 134 160 156 188 243 255
185618611866187218761881188618911896
249 250 231 244 224 193 196 197 206
190119061911192119261931193619461954
196 190 168 160 159 148 147 152 158
196219681975198219901999200620072008
142
134
115
135
201
209
245
250
248
253
20092010
247
252
252
259
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 235 abitants e la densitat èra de 49,58 ab/km².

Sent Joan de las Pèiras

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
179318001806182118311836184118461851
88 95 97 85 101 105 101 - -
196219681975198219901999200620072008




Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
20092010
Cercar
Cercar
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Remove ads

Lòcs e monuments

Monuments

Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personas ligadas a la comuna

Joan de Fermat, mercant e banquièr de Tolosa, Borgés de Tolosa, Capitol en 1633 pel capitolat de Sant Estève. Comprèt en 1639 lo domeni e Castèl de La Fauriá e los drets de Nauta, Mejana e Bassa justícia pel consolat de Sent Joan de las Pèiras. Un procès suls drets feudals l'opausèt al sindic del convent dels Chartroses de Tolosa fins a sa mòrt en 1654.

Véser tanben

Articles connèxes

Nòtas e referéncias

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads