L'Estònia o Estonia, nome ufisiał Repùblega Estona (par łéngua estona Eesti Vabariik), ła xe na nasion del Eoropa setentrional.
Ła confina a sud co ła Łetonia e a est co ła Rusia. L'Estonia ła xe bagnada a nord e a òvest dal mar Bàltego, co el Gólfo de Riga e el Gólfo de Finlandia.
Eesti Vabariik (et) | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Ino | Mu isamaa, mu õnn ja rõõm | ||||
Bomò | «Epic Estonia» «Stonia Epig» | ||||
Epònemo | Virumaa (it) e Ugandi County (en) | ||||
Pozision | |||||
Continente | Eoropa | ||||
Capitałe | Tallinn | ||||
Popołasion | |||||
Totałe | 1 374 687 (1° de zenaro del 2024) 8 803 (2023) | ||||
Densità | 30,32 hab./km² | ||||
Demònemo | Errore Lua in Modulo:Interface_Wikidata alla linea 89: attempt to call field 'formatStatements' (a nil value). | ||||
Idioma | èstono | ||||
Speransa de vita | 77,73659 (2016) 0,14635000000001 (2015) | ||||
Taso de suicìdio | 12 (2019) −5,8 (2016) | ||||
Putełi no scołarizai | 5 533 (2015) −284 (2013) | ||||
Zeografia | |||||
Parte de | stati bàlteghi, Eoropa setentrionałe, Union Eoropèa e Spàsio Econòmego Eoropeo | ||||
Àrea | 45 335 km²[1] | ||||
Bagnà da | Mar Bàltego e lago dei Ciudi | ||||
Ponto pì alto | Suur Munamägi (it) (317,4 m) | ||||
Ponto pì baso | Mar Bàltego (0 m) | ||||
Rente a | |||||
Dati istòreghi | |||||
Avegnimento ciave | |||||
Prima mesion documentada | Governatorato della Livonia (it) , Governatorato dell'Estonia (it) , Governatorato di Pskov (it) , Union Soviètega e Repùblega Sociałista Soviètega Estona | ||||
Organizasion pułìtega | |||||
Forma de goerno | repùblega parlamentària | ||||
Òrgano ezecutivo | Goerno de l'Estònia | ||||
Òrgano lejislativo | Riigikogu | ||||
Presidenti de l'Estònia | Alar Karis (it) (11 de otobre del 2021) | ||||
Primi ministri de l'Estònia | Kaja Kallas (it) (26 de zenaro del 2021) | ||||
Ìndaze de Democrasia | 7.84/10 | ||||
Menbro de | Union Eoropèa, Organizasion de łe Nasion Unìe, NATO, Organizasion par ła Cooperasion e Desviłupo Econòmego, Consejo d'Eoropa, Organizasion mondiałe del comerso, Asanblea Bàltega, Grupo Nòrdego de Conbatimento, Consejo dei Stati del Mar Bàltego, Organizasion par ła Seguresa e Cooperasion inte l'Eoropa, Banca Internasionałe par ła Recostrusion e Desviłupo, Asociasion Internasionałe del Desviłupo, Corporasion Finansiària Internasionałe, Organismo Multilaterałe de Garansia dei Investimenti, Sentro Internasionałe de Regołamento de Difarense Rełasionae ai Investimenti, Grupo Austràlia, EUROCONTROL, Tratà dei Siełi Verti, Interpol[2], Grupo de Fornidori Nucleari[3], Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe[4], Sentro de Coordenamento de Movimenti Eoropei[5], Capasità Stratèzega de Trasporto Aèreo[6], Organizasion Idrogràfega Internasionałe[7], Ajensia Internasionałe de l'Enerzia[8], UNESCO[9], Grupo de Oservasion de ła Tera, Ajensia internasionałe par l'enerzia atòmega, Union Postałe Universałe[10], Union Internasionałe de Tełecomunicasion[11], Spàsio Schengen[12], Visa Waiver Program[13], Organizasion Meteorołòzega Mondiałe[14], Organizasion mondiałe de ła sanità[15], Socetà de łe Nasion, Organizasion Mondiałe de łe Dogane[16] e International Holocaust Remembrance Alliance (it) [17]
| ||||
Economia | |||||
PIL nomenałe | 37 191 166 152 $ (2021) | ||||
PIL pro càpite | 23 757,62 $ (2019) | ||||
Persentuałe IVA | 20 % | ||||
Ìndaze de desviłupamento oman | 0,89[18] (2021[18] ) | ||||
Moneda | euro | ||||
Banca sentrałe | Banca de Estònia | ||||
Taso de dezocupasion | 5,4 %[19] | ||||
Coefisente de Gini | 30.8/100 | ||||
Còdazi de identifegasion | |||||
ISO 3166-1 | EE EST 233 | ||||
Còdaze de matricołasion | EST | ||||
Fuzo oràrio | |||||
Domìnio de primo liveło | .ee, .eu | ||||
Prefiso tełefònego | +372 | ||||
Tełèfono d'emerzensa | |||||
Còdaze NUTS | EE | ||||
Preza ełètrega | |||||
Istòrego | |||||
Sito web | valitsus.ee | ||||
Errore Lua in Modulo:Interface_Wikidata alla linea 89: attempt to call field 'formatStatements' (a nil value).
Errore Lua in Modulo:Interface_Wikidata alla linea 89: attempt to call field 'formatStatements' (a nil value). Errore Lua in Modulo:Interface_Wikidata alla linea 89: attempt to call field 'formatStatements' (a nil value).
|
L'Estonia ła xe el pì setentrionał dei Stadi Bàlteghi, łigà co sti cuà da fati storeghi conpagni, ma par łéngua e cultura ła xe ugrofinega e no bàltega.
Zeografia
Ła ga na superfisie de 45 226 km²[22].
Morfołoxìa
Ła xe pravałenteménte guaiva ma co modeste ondułasion, co un gran nùmaro de łaghi e fiumi.
El punto pi alt el se cata inte el meridion, el "mónt" Suur Munamägi (318 m s.l.m.).
Idrografia
Łe coste łe xe iregołare e davant a łe coste se cata sérca 1 520 ìzołe: łe pi gande łe xe l'ìzoła de Saaremaa 2 668 km² e l'ìzoła de Hiiuma 965 km².
Anbienti naturałi
Ła xe cuerta de bosc par el 40% de ła so superfisie.
Istòria
Antighità
Ła tera de l'Estonia de ancuo ła xe stà abità fin dal antighità (10.000 v.C.) da tribù fineghe.
Età de Mèxo
Inte el XII secoło xe stà cristianixà tuta l'Estonia.
Inte el stes tenpo xe stà domenà da popoi foresti: a nord ghe xe stà a domenasion danexe, sot el Ducà de Estonia, e a sud chea todesca, sot a Łivonia.
Domenasion svedéxa
Dal inìsio del XVI secoło fin a ła Gran Guera del Nord l'Estonia ła jera sot l'Inpero Svedexo, ła xe pasà po soto ła domenasion del Inpero Ruso col Tratà de Nystad inte el 1721.
Domenasion Rusa
Fra a segonda metà del XIII secoło e tut el XIX secoło i crese i sentimenti nasionai e a voja de independensa etona che porta a popoasion estona a ła reolta par l'independensa durante a Rovołusion del 1905, che tanto vien represa dal exersito rus.
Estonia independente
Dopo che el zar el xe stà butà zo dal trono i estoni i ga uxà el tenpo de dixorienasion par łibararse e dichiarar l'independensa el 24 de febraro del 1918.
L'independensa estona no ła xe stà reconosùa suito dal Inpèro todésco, che dal otobre del 1917, par ła prima guera mondiał, a ga ocupà.
L'independensa a xe stà reconosua da i stadi del mondo el 3 de marso del 1918 co el Tratà de Brest-Litovsk, intrà a Rusia bolseviga e i Inperi sentrai.
Po che i todeschi i ga asà el paexe, i bolsevighi i ga invadesto l'Estonia. Cusìta i estoni, judai anca dal Armà Bianca e da voeontari de tanti paexi, i ga tacà a Guera de Independensa Estona (1918-1920) contro a Rusia bolseviga e che ga portà al Tratà de Tartu, el 2 de febraro, inte el cuà xe stai signai i confini intrà i do paexi e el reconosiment del Estonia da part de a Rusia.
Inte el 1921 l'Estonia a xe intrà inte a Sosietà de łe Nasion.
El tenpo de independensa el xe stà bon par tanti motivi, soratuto culturai e economeghi. I goerni de a prima republega i xe stai de drita/sentro-drita.
Ocupasion sovietega e nazista
Dal setenbre del 1939 l'Union Sovietega ocupa l'Estonia e par sta roba vien deslasà da a Sosietà de łe Nasion. A tremenda ocupasion sovietega a ga portà a ła fin de a democrasia e del autogoerno, a ditatuara bolseviga ga deporta e copa on gran numaro de estoni disidenti.
Co l'Operasion Barbarosa, da a fin de łujo al inìsio de otobre del 1941, a Zermania nazista ocupa l'Estonia, e i todeschi i vien al inìsio risevui cofà łibaradori, tanto che pì de 100.000 estoni so na popołasion de 900.000 aneme i xe intrai inte el exersito todesco e finlandexe.
El pian nazista jera dal bon a zermanixasion forsada de e Nasion Balteghe co a coeonixasion todesca e a popoeasion locał "no zermanixabie" a saria stà deportà inte el est. Anca in Estonia i nazisti i taca el pian de ełiminasion de a popoasion abrea, zà perseguità dai sovieteghi che né copa el 10% e né exija el 70%. Co el judo de calcheduni estoni antisemiti, i nazisti i destermina sirca 2000 abrei.
Ocupasion sovietega durante a Guera Freda e rexistensa estona
Fra lujo e i primi de novenbre del 1944 i sovieteghi i ocupa tuta l'Estonia no sensa batarse co a numaroxa rexistensa estona. Desine de mijaja de estoni e svedexi-estoni i scanpa dal invaxion sovietega verso ovest soratuto in Svesia.
A segonda guera mondiał fa perdar el 25% de a popoasion del Estonia oltra a ła so independensa. Inaxonta l'URSS roba el 5% del Estonia preguera.
El ditador sovietego Joxef Stałin porta vanti el so pian de rusificasion del Estonia e deportasion dei disidenti inte i gulag in Siberia. I sovieteghi, in sti ani de ocupasion ciamai "del teror", i serca de copar a cultura, a łéngua, l'identità estona, co gran pene par chi che e serca de tegnerle in vida e no renegarle, e sostituirłe co chee ruse.
A rexistensa in Estonia, e in tuti i Paexi Balteghi, a xe stà granda co el movimento de rexistensa i Fradei del Bosc finì dopo na granda persecusion inte el 1978.
El KGB ga perseguità, co gran vioensa, opoxidori e parsone che e parea no comuniste o par l'independensa del Estonia fin a ła fin del URSS.
Ła tornada a l'independensa inte el 1991
Sol che el 20 de agosto del 1991 l'Estonia a ga vuo l'independensa dopo a fin del URSS, ma el exersito armà sovietego se ne xe 'ndà sol che el 12 de setenbre, co l'independensa xe tornà a democrasia.
Istitusion
L'Estonia ła xe na repùblica parlamentare.
L'atuałe presitente xe Toomas Hendrik Ilves e el primo ministro xe Andrus Ansip.
Ła ga par cavedal Tallinn.
Demografia
Ła ga 1 332 893 abitanti.
Łéngue
Ła łéngua ufiçial xe l'estone[23].
Ła forte minonansa slava dopara el ruso
Mucio difondesta la conoçiensa del inglexe.
Gałeria de someje
- costa setentrional de ła ìzoła de Hiuma
- Łago Vurstierv
- panorama de Tartu
- fortesa de Curesare
Notasion
Altri projeti
Łinganbi foresti
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.