5 de agosto

data From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

El 5 de agosto el ze el 217° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 218° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 148 dì.

xenaro · febraro · marso · apriłe · majo · xugno · lujo · agosto 2025 · setenbre · otobre · novenbre · diçenbre
  Ve Sa Do Lu Ma Me Zi Ve Sa Do Lu Ma Me Zi Ve Sa Do Lu Ma Me Zi Ve Sa Do Lu Ma Me Zi Ve Sa Do  
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Remove ads

Avegnimenti

  • 352 – Miracołoza nevegada a Roma sul cołe Esquilino
  • 642Bataja de MaserfeldPenda de Mercia dèzema e el copa Oswald de Northumbria
  • 1100Enrico I el vien incoronà re d'Inghiltera inte l'Abasia de Westminster
  • 1403Ladislao de Nàpułi el vien formalmente incoronà re d'Ungaria a Zara in opozision a ła rezina Maria
  • 1470Negroponte el casca in man otomana inte el ndar de la Prima guera turco-venesiana. El baiło venesian Poło Eriso el vien torturà e inpalà.
  • 1583 – Sir Humphrey Gilbert el fonda la prima cołònia ingleze in Nord Amèrica, in Teranova
  • 16891 500 Irochezi i ataca el viłajo de Lachine, in Nova Fransa
  • 1763Guera de PontiacBataja de Bushy Run – Le forse britàneghe guidae da Henry Bouquet i sconfize i indiani del Cao Pontiac a Bushy Run
  • 1772 – Scumìsia la Prima spartision de ła Połònia
  • 1858Cyrus West Field e altri i finise el primo cavo tełegràfego transatlàntego, dopo vari tentativi fałii. Funsionarà par manco de un meze
  • 1860Carlo IV de Svèsia-Norveja el vien incoronà re de Norveja a Trondheim
  • 1861Guera de secesion americana: col fin de jutarghe pagare el sforso bèłego, el goerno dei Stati Unii el emana la prima tasa sul rèdito, cofà parte del Revenue Act of 1861 (3% de tute le entrae sora dei 800$; ła vegnarà cavada inte el 1872)
  • 1884 – La prima piera de ła Stàtua de ła Libartà ła vien pozada su Bedloe's Island, a New York
  • 1903 – el Congreso cołonbian el refuda el tratà par ła costrusion del Canal de Panamá, intrà Stati Unii e Cołónbia.
  • 1905
    • In Fransa ła core ła prima reunion de canpejatori en plein air. El vien considarà el nasimento ufisałe del canpejo
    • A Boulogne-sur-Mer, in Fransa, el zera avegnesto el primo Universala Kongreso de Esperanto
  • 1914 – A Cleveland (Ohio), el vien instałà el primo semàforo ełètrego
  • 1915Prima guera mondiałe: i todeschi i catura Varsàvia, costrinzendo i rusi a retrarse indrio da ła Połònia
  • 1938Itàlia: el vien fora sul primo nùmaro de ła revista "La defeza della razza" el Manifesto de ła rasa
  • 1944Ołocàusto: i rebełi połachi i lìbara un canpo de lavoro todesco a Varsàvia, libarando 348 prezonieri ebrei
  • 1949 – In Ecuador un teramoto el desfa 50 sità e el fa pì de 6.000 viteme
  • 1962 – L'atora e sex symbol Marilyn Monroe ła vien catada morta inte ła so caza de Los Angeles, parendo che use par via de na overdoze de sonìfari
  • 1963Stati Unii, Regno Unio, e Union Soviètega i firma un tratà par el bando dei test nucleari
  • 1964 – in Buenos Aires (Arzentina) se fonda el Movimiento Revołusionàrio Peronista (MRP).
  • 1969 – La sonda de ła mision americana Mariner 7 ła riva a Marte: ła inviarà a ła Tera un totałe de 126 foto
  • 1973 – Vien lansada la tredèzema sonda verso de Marte, inte el contesto de ła mision rusa Mars 6 – la sonda el rivarà inte el pianeta el 12 de marso del 1974 e ła mandarà a ła Tera racuanti dati
  • 1974 – Guera del Vietnam: el Congreso dei Stati Unii el mete un lìmito de 1 miliardo de dòłari a łe speze par i juti miłitari al Vietnam del Sud
  • 1981Ronald Reagan el licénsia 11.359 controłori de voło in siòparo che i ghea ignorà el so órdene de tornar laorar
  • 1994 – in Buenos Aires, Arzentina, Braziłe, Paraguay e Uruguay i decide de crear na zona de lìbaro comerso intrà MERCOSUR e Bołìvia.
  • 2003 – Inte ła capitałe indoneziana Jacarta ła s-ciopa na autobonba davanti al Mariot Hotel, fazendo 12 morti e 150 ferii
  • 2004 – Scumìsia la Tersa Bataja dei Ponti de Nassiriya
  • 2012 – El coridore Jamaegan Usain Bolt el stabiłise el novo record ołìnpego par la seconda volta inte i 100 metri piani de atlètega lejera a łe Ołinpìade de Londra
  • 2016 – I Zughi de ła XXXI Ołinpìade i vien verzesti ufisalmente a Rio de Janeiro
Remove ads

Nasesti

Morti

Feste e recorense

Nasionałi

Rełijoze

Santi catòłeghi

Festa del patrono de łe sità

Làeghe

In altri projeti

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads