Scòsia

From Wikipedia, the free encyclopedia

Scòsiamap
Remove ads

Ła Scòsia (par scots e inglese Scotland [ˈskɒt.lənd;], par gaełego scosexe Alba [ ˈal̪ˠapə]), inte el antighita ciamà Całedonia, ła xe na nasion de l'Eoropa nord-osidentał e ła ciapa rento ła parte setentrionał de ła Gran Bretagna. Ła xe na nasion costitutiva (Constituent country) del Renio Unìo e ła so cavedał ła xe Ebora.

Info velòsi Scotland (en)Alba (gd), Ino ...
Remove ads

Ła Scòsia ła xe stà on stato independente dal 843 al 1801, cuando xe stà l' Ato de Union. In Scòsia se parla tre łéngue: el gaełego scosexe, el scots e el inglese.

Remove ads

Storia

Un tempo Regno independente, dal 1707, co l'Ato de Union la xe ndada a far parte del Regno de Gran Bretagna, insieme a l'Inghiltera. I regni de Scozia e Inghiltera i jera par altro zà unii dinasticamente dal 1603.

Sistema zuridego

Nonostante la partegnenza al Regno Unio, la Scozia la vanta un sistema zuridego autonomo, un sistema de educazion destacà e na propia Chiesa nazional.

Parlamento

Dopo del referendum del 1997 sulla c.d. devolusion, el xe stà anca recostituio el Parlamento Scoseze (el jera stà fuso co quel inglese inte el 1707), co difarenti competenze lesislative inte le materie de intaresse nazional scoseze.

Aministrazione łocale

Ła Scozia ła vanta 32 aree aministrative. Łe vècie contee mantengnono un ròło sołamente a fini catastałi.

  1. Inverclyde
  2. Renfrewshire
  3. Dunbartonshire Osidentałe
  4. Dunbartonshire Orientałe
  5. Glasgow
  6. Renfrewshire Orientałe
  7. Lanarkshire Setentrionałe
  8. Falkirk
  9. West Lothian
  10. Ebora
  11. Midlothian
  12. East Lothian
  13. Clackmannanshire
  14. Fife
  15. Dundee
  16. Angus
  17. Aberdeenshire
  18. Aberdeen
  19. Moray
  20. Highland
  21. Ebridi Esterne
  22. Argyll e Bute
  23. Perth and Kinross
  24. Stirling
  25. Ayrshire Setentrionałe
  26. Ayrshire Orientałe
  27. Ayrshire Meridionałe
  28. Dumfries e Galloway
  29. Lanarkshire Meridionaŀe
  30. Scottish Borders
  31. Ìxołe Orcade
  32. Ìxołe Shetland
Thumb
Remove ads

Łéngue

Łe lengue parlae in Scòsia łe xe l'inglexe, chiamà SSE (Scottish Stàndar English), el scots, na łéngua zermanega che ła se ga desviłupà in maniera difarente respeto a l'inglese de l'Inghiltera e chiamà anca Lallans e el gaelego scosese.

'L inglexe de Scòsia el xe sta uficialmente riconosuo come "lenguajo rejonal o de minoranse" dal European Charter for Regional or Minority Languages, ratificà dal Regno Unìo inte el 2001, e el ga otegnuo el suporto nasionałe dato al inglexe e al gaelico scosexe.

Celti

Su le Isole Shetland se parlava anca el norn, na lengua de orizene celteghe ma oramai da tempo estinguesta. Benché el gaelego el sie ormai praticamente relegà a le Highlands, tanti elementi i xe presenti, in forma tante volte anglicisada, in tanti toponemi, p.es. aber (fose), baile, bal (cità), beinn, benn (monte, let. testa), innis (ìzoła), loch (lago). Tuta via na parcentual picenina de scosezi, poco pì de l'1%, el ga uncora el gaelico cofà so prima łéngua.

L'area ministrativa del Na h-Eileanan Siar (Ebridi esterne) el xe l'ugnol onde che el gaelego el rapresente uncora uncuò la lengua pì chiacolada da la povolazion. Squasi tuti i gaeleghi i parla comunque la lengua inglese.

Economia

Ebora ła xe uno dei prinsipałi sentri finansiari europei. I fondałi del Mar del Nord e de l'Atlàntico setentrionałe de pertinensa scosexe i contien łe pi grande riserve de petrołio de l'Union Europea.

Ła so' vałuta ła xe ła sterlina scosese (£) (GBP).

Altre robe

El so' fiore nasionałe el xe el Thistle.

El so TLD el xe .uk.

Gałeria de someje

Notasion

Loading content...

Voxi corełà

Loading content...
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads