Hinne-Sint-Pire (la-minme e sistinme Feller, In.ne-Sint-Piére, courtinnmint, Sint-Piére), c' est èn ancyin ptit ban del Walonreye, rebané avou L' Lovire, el province do Hinnot.
Pol
discramiaedje des årtikes avou l' mot « «Sint-Pire» et «sint Pire» »,
loukîz cial.
Ôtès plaeces
- A vey avou des tchamps, des prés et des sårts:
- el tere ås cayôs (èl têre as cayôs)
- el hôt paxhi (èl wôt pachî)
- A vey avou des åbes et des bwès:
- el håye ås tchets (l'âye as cats)
- el tchimin del bele espene (èl kèmin dèl bèle èspène)
- A vey avou des ôtès plantes et des biesses :
- el pont ås berbis (èl pont as brèbis)
- A vey avou des dmorances et l' ovraedje des djins.
- Al Verreye (al vêr'rîye)
- å Congo
- el coron d' å hôt (èl coron d'in wôt)
- a Mådacoird (a Mal d' acoûrd)
- al Tourete (al tourète)
- A vey avou des aiwes:
- Al Fontinne di Spå (al fontène dè Spa)
- a l' Aiwe (a l' yô)
- el Pont ås berbis (èl pont as brèbis)
- A vey avou les tienes et les vås:
- A vey avou des rotches:
- el tere ås cayôs (èl têre as cayôs)
- Les voyes et les rowes.
- el pî-sinte d' Our (èl pièssinte d'Oûr)
- el tchimin des moirts (èl kèmin dès moûrts)
- Ôtès sacwès et målåjhminces :
- a; u: å Grozeyon (au Grosèyon)
- el Kènia
- el Kèvéye[5]
Bråmint des scrijheus e walon; voci todi les cis k' avént on no d' pene:
Jean Germain Avis de recherche : Wallons, comment vous appelez-vous, Vers l'Avenir, 24 d' octôbe 2007. Li manke di loyaedje dins "as ayètes" mostere li consyince linwistike d' èn ancyin H prumrece, disparexhou dins "Lès-ayètes" (/lɛ.‿za.'jɛt/).