El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs. Queden 141 dies per finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- Resta del món
- 1566 - Segòvia, Espanya: Isabel Clara Eugenia, infanta espanyola.
- 1644 - Wartenberg (ara República Txeca): Heinrich Biber, compositor barroc (m. 1704).[6]
- 1656 - Trébry, França: Claude de Visdelou, jesuïta francès, missioner a la Xina (m. 1737).[7]
- 1674 - Parísː Maria de Lorena, princesa de Mònaco (m. 1724).[8]
- 1681 - Horsens, Jutlàndia, Dinamarca: Vitus Bering, navegant i explorador d'origen danès al servei de Rússia.
- 1816 - Lebanon (Maine, EUA): Charles C. Jewett, bibliotecari estatunidenc, pioner de la catalogació moderna (m. 1868).
- 1831 - Iekaterinoslavː Helena Blavatsky, fundadora de la Societat Teosòfica i de la teosofia (m. 1891).[9]
- 1866 - Madrid, Espanya: Jacinto Benavente, escriptor espanyol, Premi Nobel de Literatura de 1922 (m. 1954).
- 1867 - Dresdenː Edith Hamilton, escriptora i hel·lenista nord-americana (m. 1963).[10]
- 1880 - Dorset, Anglaterraː Radclyffe Hall, poeta i novel·lista anglesa (m. 1943).[11]
- 1883 - Boston (Estats Units): Pauline Frederick, actriu estatunidenca de cinema mut.[12]
- 1887 - Viena (Imperi austrohongarès): Erwin Schrödinger, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1933 (m. 1961).[13]
- 1905 - Madridː Juana Capdevielle, intel·lectual i bibliotecària espanyola assassinada pels revoltats en la Guerra Civil (m. 1936).[14]
- 1907 - Filadèlfiaː Gladys Bentley, cantant i pianista estatunidenca, artista lesbiana de blues del Harlem Renaissance.[15]
- 1919 - Davenport, Gran Manchesterː Margaret Burbidge, astrònoma anglesa, primera directora de l'Observatori Reial de Greenwich (m. 2020).[16]
- 1939 - Memphis, Tennessee: George Hamilton, actor estatunidenc.
- 1941 - Saint Felix de Valois, Quebec (Canadà): Réjean Ducharme fou escriptor, dramaturg i escultor canadenc.
- 1949 - Glasgow, Escòcia: Mark Knopfler, guitarrista i cantant britànic més conegut per la seva feina amb el grup Dire Straits, que va liderar.
- 1954 - Rouen, Alta Normandia, França: François Hollande, polític francès, president de la República Francesa i copríncep d'Andorra des de les eleccions presidencials del 6 de maig de 2012 fins el maig de 2017.
- 1961 - Ålesund, Noruega: Kristin Krohn Devold, antiga ministra de Defensa de Noruega.
- 1964 - Olaberria, Guipúscoa, Espanya: Aitor Begiristain Mújica, conegut com a Txiki Begiristain, antic futbolista basc dels anys 80 i 90.
- 1966 - Màlaga, Espanya: Carlos Álvarez Rodríguez, cantant d'òpera espanyol, amb veu de baríton.
- 1970 - Marbella, Màlaga, Andalusiaː Mariola Fuentes, actriu espanyola.[17]
- 1971 - Washington DC, Estats Units: Pete Sampras, exjugador professional de tennis que es va retirar el 2003.
- 1973 -
- 1975 - Falmouth (Massachusetts, Estats Units): Casey Affleck, actor, productor, guionista i muntador estatunidenc.
- 1981 - Arle, França: Djibril Cissé, futbolista francès.
- 1990 - Palerm, Itàlia: Mario Balotelli, futbolista italià d'origen ghanès.
- 1992 - Hammersmith, Londres, Anglaterra: Cara Delevingne, model i actriu anglesa.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1684 - Nicolò Amati, constructor de violins italià.
- 1750 - Amsterdamː Rachel Ruysch, artista neerlandesa que s'especialitzà en el gènere de la natura morta de flors (n. 1664).[19]
- 1917 -
- 1918 - Nova York, Estats Units: Anna Held, actriu polonesa que va créixer a París i actuà als musicals de Nova York (n. 1872).[21]
- 1928 - Ostrava, Moràvia, República Txeca: Leoš Janáček, compositor txec (n. 1854).[22]
- 1930 - Barcelonaː Inocencia Alcubierre, actriu espanyola (n. 1900).[23]
- 1942 - Rostov del Donː Sabina Spielrein, una de les primeres dones psicoanalistes, col·laboradora de Freud i Jung (n. 1885).[24]
- 1954 - Varese: Rosa Genoni, modista, dissenyadora de moda italiana (n. 1867).[25]
- 1955:
- 1962 - Limpsfield, Surreyː Mabel Parton, tennista britànica, medallista olímpica als Jocs Olímpics d'Estocolm 1912 (n. 1881).[27]
- 1964 - Londres, Regne Unit: Ian Fleming, actor i novel·lista britànic (n. 1908), creador del personatge James Bond.
- 1973 - Locarno, Suïssa: Walter Rudolf Hess, oftalmòleg i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1949.[28]
- 1979 - Dublín (Irlanda): Ernst Boris Chain, bioquímic britànic d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1945 (n. 1906).
- 1982 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Henry Fonda, actor de cinema i teatre estatunidenc.
- 1989 - Stanford, Califòrnia (EUA): William Shockley, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1956 (n. 1910).
- 1992 - Nova York (EUA): John Cage, compositor estatunidenc (n. 1912).[29]
- 2014 - Nova York: Lauren Bacall, actriu de cinema i teatre, guanyadora del Tony i del Globus d'Or (n. 1924).[30]
- 2022 - Breslau (Polònia): Natalia Lach-Lachowicz, més coneguda com a Natalia LL, artista conceptual polonesa pionera en el moviment artístic feminista.
- Ademús: festes en honor de l'Assumpció de la Mare de Déu.
- Dia Internacional de la Joventut
Efemèrides astronòmiques:
Església Catòlica[32]
- Sants al Martirologi romà (2011): Euplus de Catània, diaca (304); Anicet i Foci, màrtirs (segle iv); Herculà de Brèscia, bisbe (segle iv); Lèlia d'Irlanda (ca. s. V); Muiredach de Killala, bisbe (s. V-VI); Porcari de Lerins, màrtir (s. VIII); Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal, cofundadora de l'Orde de la Visitació de Santa Maria (1641); Jaume Do Mai Nam, Antoni Nguyen Dich, Miquel Nguyen Huy My, màrtirs (1838).
- Beats: Charles Meehan, monjo màrtir (1679); Innocenci XI, papa (1689); Pierre-Jarrige de la Morelie de Puyredon, prevere màrtir (1794); Antoni Perulles i Estivill, màrtir (1936); Atilano Argüeso González, màrtir (1936); Sebastián Calvo Martínez, Pere Cunill i Padrós, José Pavón Bueno, Nicasio Sierra Ucar, Venceslau Clarís i Vilaregut, Gregorio Chirivás Lacambra, màrtirs (1936); Ambròs de Benguacil, caputxí màrtir (1936); Victoria Díaz y Bustos de Molina, màrtir (1936); Florian Stepniak i Joseph Straszewski, sacerdots màrtirs (1942); Karl Leisner, prevere (1945).
- Sants: Hilària i Ciríac d'Augsburg, màrtirs (304); Edwold de Cerne, eremita; Molaise de Devenish (563); Jambert de Canterbury, arquebisbe; Seigine de Iona, abat (652); Pere de Barco, eremita (1155).
- Beats: Noting de Constança, bisbe (934); Daniel de Himmerod, monjo (1206); Léon Dehon, fundador (1925).
- Servents de Déu: Bernardino Álvarez, fundador de l'orde hospitaler dels Hipòlits; Manuel Borràs i Ferré, bisbe màrtir (1936).
Església Copta
- 6 Mesori: Julita de Cesarea, màrtir.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 25 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 30 de juliol del calendari julià.
Esglésies luteranes
- Paul Speratus, bisbe i poeta (1551).
«Edith Hamilton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juny 2020].
«Radclyffe Hall» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juny 2020].
«Rachel Ruysch» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 juny 2020].
Hall, Karen. «Sabina Spielrein» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 11 juny 2022].
Paulicelli, Eugenia. «GENONI, Rosa» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 11 juliol 2024].
«Thomas Mann». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].