Fégadu
From Wikipedia, the free encyclopedia
El fégadu[1], ye la más avolumada de les coraes y una de les más importantes pola so actividá metabólica. Ye un órganu glandular al que s'axudica funciones bien importantes, tales como la síntesis de proteínes plasmátiques, función desintoxicante, almacenaxe de vitamines y glucóxenu, amás de secreción de fiel, ente otres. Tamién ye'l responsable d'esaniciar de la sangre les sustancies que puedan resultar nocives pal organismu, convirtiéndoles en inocuas; ta presente nel ser humanu, y puédese-y topar en vertebraos y dalgunes otres especies inferiores.[2]
Esti artículu trata sobre'l fégadu dende'l puntu de vista biolóxicu. Pa ver el so usu como alimentu, Fégadu (gastronomía).
Datos rápidos Llatín, Sistema ...
Fégadu | ||
---|---|---|
En colloráu, posición del fégadu en rellación al torsu. | ||
Árbol biliar y la participación del fégadu. | ||
Llatín | jecur, iecer | |
Sistema |
Dixestivu Circulatoriu | |
Arteria | Hepática | |
Vena | Hepática, Porta | |
Nerviu | Ganglios celiacos, Nerviu vagu | |
Precursor | Intestín anterior | |
Enllaces esternos | ||
Gray | páx.1188 | |
MeSH | liver | |
[editar datos en Wikidata] |
Zarrar