Hans-Georg Gadamer
filósofu alemán / From Wikipedia, the free encyclopedia
Hans-Georg Gadamer (11 de febreru de 1900, Marburg – 13 de marzu de 2002, Heidelberg) foi un filósofu alemán especialmente conocíu pola so obra Verdá y métodu (Wahrheit und Methode) y pola so renovación de la Hermenéutica. El fenómenu del llinguaxe ye misteriosu y curiosu coles mesmes, pos nun ye una cosa aisllada, sinón que refier a la nuesa condición nel mundu, que ye un "vivir en diálogu", "habitamos na pallabra".[8]
Datos rápidos Miembru de l'Academia d'Atenes, Vida ...
Hans-Georg Gadamer | |||
---|---|---|---|
| |||
Vida | |||
Nacimientu | Marburg[1], 11 de febreru de 1900[2] | ||
Nacionalidá | Alemaña | ||
Residencia | Alemaña | ||
Llingua materna | alemán | ||
Muerte | Heidelberg[3], 13 de marzu de 2002[4] (102 años) | ||
Sepultura | Heidelberg | ||
Familia | |||
Padre | Johannes Gadamer | ||
Casáu con | Käte Gadamer (en) | ||
Estudios | |||
Estudios |
Universidá de Marburgu Universidá de Wrocław (1918 - 1919) Universidá de Marburgu (1919 - 1922) doctoráu | ||
Nivel d'estudios | doctoráu | ||
Tesis | Das Wesen der Lust nach den Platonischen Dialogen | ||
Direutor de tesis |
Paul Natorp Nicolai Hartmann Martin Heidegger Paul Friedländer | ||
Direutor de tesis de |
Rüdiger Bubner Jorge Rivera Cruchaga | ||
Llingües falaes | alemán[5] | ||
Alumnu de |
Martin Heidegger Richard Hönigswald Paul Natorp Nicolai Hartmann | ||
Oficiu | filósofu, profesor universitariu | ||
Llugares de trabayu | Heidelberg, Leipzig y Marburg | ||
Emplegadores |
Universidá de Marburgu (1928 – 1938) Universidá de Leipzig (1938 – 1948) Universidá Johann Wolfgang Goethe (1r xunetu 1948 – 1949) Universidá de Heidelberg (1949 – 2002) | ||
Trabayos destacaos |
Verdad y método (es) The Relevance of the Beautiful and Other Essays (en) | ||
Premios |
ver
| ||
Influyencies | Martin Heidegger, Platón, Aristóteles, Immanuel Kant, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Søren Kierkegaard, Friedrich Schleiermacher, Wilhelm Dilthey y Edmund Husserl | ||
Miembru de |
Academia Sajona de Ciencias (es) Academia Nacional de los Linces (es) Academia Alemana de Lengua y Literatura (es) Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos Academia de Ciencies d'Hungría Academia de Ciencies y Humanidaes de Heidelberg[6] Academia Sajona de Ciencias (es) Academia Sajona de Ciencias (es) Accademia delle Scienze di Torino[7] | ||
IMDb | nm1237747 | ||
Zarrar