El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 200 dies per a finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1811 - Reus, Baix Camp: Pere Mata i Fontanet, metge català (m. 1877).[6]
- 1819 - Ciutadella de Menorca: Josep Maria Quadrado Nieto, apologista catòlic, arxiver, periodista i historiògraf menorquí (m. 1896).
- 1879 - Reus: Maria Ballvé Aguiló, professora i erudita reusenca.[7]
- 1881 - Barcelonaː Carlota Matienzo Román, mestra i feminista que desenvolupà la trajectòria professional a Puerto Rico (m. 1926).[8]
- 1883 - Barcelona: Francesc de Paula Vallet i Arnau, sacerdot, fundador dels Cooperadors Parroquials de Crist Rei (m. 1947)
- 1909 - Ceret, Vallespir: Enric Guiter, lingüista nord-català.
- 1911 - Arbeca, Raimunda Elías Marca, mestra, primera aviadora de vol sense motor, a l'estat espanyol (m. 2001).[9]
- 1939 - Barcelona: Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català (m. 2003).[10]
- 1941 - Barcelona: Òscar Tusquets Blanca, arquitecte català.[11]
- 1958 - Olesa de Montserrat: Joana Grau Masagué, jugadora de bàsquet catalana (m. 2014).[12]
- 1973 - El Masnou, Pamela Isús, política catalana, alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor.[13]
- Resta del món
- 1769, Rennes: Jean Elleviou, cantant francès de la corda de tenor.
- 1811, Litchfield, Connecticut Harriet Beecher Stowe, escriptora i activista abolicionista, autora de "La cabana de l'oncle Tom" (m. 1896).[14]
- 1814, Oosterhoutː Adriana Johanna Haanen, pintora neerlandesa (m. 1895).[15]
- 1844, Parísː Léontine Lippmann, salonnière francesa, model literari de Proust i Anatole France (m. 1910).[16]
- 1868, Viena, Imperi Austrohongarès: Karl Landsteiner, patòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1930 (m. 1943).[17]
- 1877, París: Jeanne-Marie Berthier, de nom artístic Jane Bathori, soprano francesa (m. 1970).[18]
- 1878, Semarang, illa de Java, Indonèsiaː Jeanne Beijerman-Walraven, compositora neerlandesa (m. 1969).[19]
- 1899, Osaka, Japó: Yasunari Kawabata, escriptor japonès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1968 (m. 1972).[20]
- 1908, Ilford, Anglaterraː Kathleen Raine, poetessa i crítica literària anglesa (m. 2003).[21]
- 1909, Hunt, Illinois, Estats Units: Burl Ives, actor estatunidenc.
- 1912, Marosvásárhely (Transsilvània)ː Magda László, soprano especialista en òperes del segle xx (m. 2002).[22]
- 1914, Parísː Gisèle Casadesus, actriu francesa, sòcia honorària de la Comédie Française (m. 2017).[23]
- 1916, Omaha, Nebraskaː Dorothy McGuire, actriu estatunidenca del Hollywood dels anys 40 i 50 (m. 2001).[24]
- 1921, Màntua: Uber Gradella futbolista italià que jugava en la posició de porter.[25]
- 1924, Uddingston,(Escòcia): James Whyte Black, farmacòleg escocès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1988 (m. 2010).[26]
- 1928, Rosario (Argentina): Che Guevara, dirigent polític i guerriller argentí (m. 1967).[27]
- 1929 - Nova York: Cy Coleman, compositor nord-americà (m. 2004).[28]
- 1933, Mula (Múrcia): José María López Piñero, historiador de la ciència especialista en història de la medicina (m. 2010).
- 1935, Nova Yorkː Vivian Gornick, crítica, periodista, assagista, biògrafa i activista feminista nord-americana.[29]
- 1942, Villaviciosa de Odón, Espanya: Roberto García-Calvo, jurista espanyol, magistrat conservador i espanyolista del TC (m. 2008).
- 1946, Nova York: Donald Trump, empresari nord-americà, personalitat televisiva i 45è president dels Estats Units.[30]
- 1954, Xi'an, Shaanxi (Xina): Huang Jianxin, guionista, productor i director de cinema xinès.[31]
- 1956, Sienaː Gianna Nannini, cantant italiana de música rock.[32]
- 1966, São Pauloː Luciana Souza, cantant i compositora brasilera de jazz.[33]
- 1969, Mannheim: Steffi Graf, tennista alemanya, de les millors jugadores de la història.[34]
- 1974, Rouyn-Noranda, Quebecː Valérie Plante, alcaldessa de Mont-real des del 2017.[35]
- 1981, Samara (Unió Soviètica): Vladímir Ossetxkin, empresari i un activista dels drets humans.[36]
- Països Catalans
- Resta del món
- 1548, Avinyó: Elzéar Genet, músic
- 1642, Amsterdam: Saskia van Uylenburgh, model neerlandesa, que fou dona i model del pintor Rembrandt van Rijn (n. 1612).[41]
- 1830, Detmold: Anton Heinrich Pustkuchen, compositor alemany del Barroc.
- 1837, Nàpols: Giacomo Leopardi, escriptor i filòsof, el principal poeta del romanticisme italià (n. 1798).[42]
- 1920
- Roma (Itàlia): Anna Maria Mozzoni, periodista milanesa, activista dels drets civils i pionera del feminisme a Itàlia (n. 1837).
- Múnic (Alemanya): Max Weber, filòsof, sociòleg i politòleg alemany, un dels pares de la sociologia i l'administració pública modernes (n. 1864).[43]
- 1926, Le Mesnil-Théribus, Illa de França,ː Mary Cassatt, pintora americana del període impressionista, establerta a París (n. 1844).[44]
- 1928, Hampstead (Camden) (Londres, Regne Unit): Emmeline Pankhurst, pionera dels moviments feministes i defensora del vot femení (n. 1858).[45]
- 1960, Bucarestː Ana Pauker, líder comunista romanesa que fou Ministra d'Afers Exteriors (n. 1893).[46]
- 1961, Budapest: Ella Némethy, mezzosoprano hongaresa (n. 1895).[47]
- 1968, Amalfi, Itàlia: Salvatore Quasimodo, periodista i poeta, Premi Nobel de Literatura de l'any 1959 (n. 1901).[48]
- 1979, Túnel de Salang (Afganistan)ː Ahmad Zahir, cantant. Va revolucionar la música afganesa barrejant la guitarra elèctrica i la bateria amb els instruments tradicionals. Mor assassinat el dia del seu 33è aniversari.
- 1986, Ginebra, Suïssa: Jorge Luis Borges, escriptor argentí (86 anys).[49]
- 1990, Essenː Erna Berger, cèlebre soprano de coloratura, alemanya d'origen suec (n.1900).[50]
- 1994, Los Angeles, Califòrnia: Henry Mancini, compositor de música per a cinema (n. 1924).[51]
- 1995, Tallinn: Els Aarne, compositora, pianista i professora de música estoniana (n. 1917).[52]
- 1999, Màlagaː Dolores Jiménez Alcántara, La Niña de La Puebla, cantaora de flamenc i de copla andalusa (n. 1908).[53]
- 2009, Bethesda, Marylandː Edith Ronne, exploradora estatunidenca de l'Antàrtida.[54]
- 2012, Arcadia, Califòrniaː Marjorie Hyams, música de jazz estatunidenca, vibrafonista, pianista, bateria i arranjadora musical (n. 1920).[55]
- 2014, la Corunya, Espanya: María Wonenburger, matemàtica i investigadora gallega.[56]
- Santoral
- [58]
- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011):[59]
- Sant Salomó d'Israel, rei;
- Sant Teopista de Roma, màrtir;
- Sant Marcià de Sírac, màrtir (255);
- Sant Marc de Lucera, bisbe (328);
- Sant Dogmael de Gal·les, monjo (s. VI);
- Sant Cebrià d'Antigny, màrtir;
- Sant Gerold de Fontenelle, bisbe (806); Ciaran) de Bellach-Duin, abat (870);
- Sant Burcard de Meissen, bisbe (970); Epó de Lenzen, màrtir (1066); Elgar de Bardsey, eremita (1100); translació de les restes d'Anià d'Orleans, Rigobert de Reims i de Mansuet de Toul.
- Beat Nennus d'Arran, abat (s. VII);
- Beat Hartwig de Salzburg, bisbe (1023);
- Beat Quincià de Rodés, bisbe;
- Beat Ricard de Saint-Vanne, abat (1046).
- Venerable Constança de Castro, terciària franciscana (beata);
- Venerable Castora Gabrielli, vídua terciària (1391);
- Venerable Maria Güell i Puig, fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria;
- Venerable Meinrad Eugster, germà llec (1925).
- beat Pedro de Bustamante, bisbe d'Aghadoe, venerat a l'Orde de la Mercè:
- beat Gerard de Claravall (12 de juny), venerat a l'Orde Cistercenc:
- Església Copta
- 7 Paoni: martiri de Sant Isquirió el Soldat, o Abixkiron.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 27 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen a l'1 de juny del calendari julià litúrgic:
- Sant Justí el Filòsof, màrtir;
- Sants Caritó, Carita, Evelpist, Hièrax, Peó, Valerià i Just, màrtirs;
- Sant Justí de Roma, màrtir en 166;
- Sant Dionís de Gluixetsk, abat (1437);
- Sant Agapit de les Coves de Kíev, metge (1095);
- Sant Metri el Granger;
- Sant Neó, màrtir;
- Sant Pirrus, hieromàrtir;
- Sant Firm de Magus,
- Sant Tespesi, màrtir de Capadòcia.
- Església d'Anglaterra
- Richard Baxter, purità (1691).
- Església Episcopal dels Estats Units
- Església Evangèlica Luterana d'Amèrica
«Pamela Isús». Consell Comarcal Vallès Oriental. Arxivat de l'original el 2023-05-02. [Consulta: 2 maig 2023].
«Adriana Haanen» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 11 abril 2020].
«Bathori, Jane» (en anglès). Oxford Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 26 abril 2020].
Metzelaar, Helen. «Beijerman-Walraven, Jeanne». Oxford Music Online. Grove Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 12 abril 2020].
«Luciana Souza» (en francès). Universal Music France. [Consulta: 27 febrer 2021].
Brocos Fernández, José Martín. «María Güell y Puig». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 abril 2021].
«Esquela». La Vanguardia, 16-06-1997. [Consulta: 15 juny 2022].
Els Aarne. Centre d'informació musical estoniana, 2012, accedit a l'11 d'abril de 2020.