El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 198 dies per a finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1575 - Olot, Garrotxa: Benet Fontanella, abat del Monestir de Sant Pere de Besalú i President de la Generalitat de Catalunya.
- 1816 - Asp: Jenaro Alenda y Mira, escriptor i bibliotecari espanyol (m. 1893).
- 1869 - Les Masies de Roda, Osona: Lluís Gonzaga Jordà i Rossell, músic compositor i empresari musical (m. 1951).[6]
- 1913 - Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català (m. 2008).[7]
- 1915 - Lleidaː Cèlia Viñas Olivella, poetessa, escriptora i pedagoga catalana (m. 1954).[8]
- 1918 - Barcelona: Ramon Bech i Taberner, escriptor i periodista català (m. 1995).[9]
- 1936 - Barcelonaː Mercedes Vilanova Ribas, historiadora contemporània catalana. També pionera de l'escafandrisme.[10]
- 1957 - Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat: Jordi Hurtado i Torres, presentador i actor de doblatge català.
- 1965 - Girona: Cristina Cervià Sancho, actriu i directora teatral catalana (m. 2019).[11]
- 1973 - Canet de Mar: Sandra Morro Latorre, portera d'hoquei sobre patins catalana.[12]
- 1978 - Arenys de Munt, Maresme: Daniel Brühl, actor catalano-alemany.
- 1986 - Alcalà de Xivert, Baix Maestratː Marta Sorlí Fresquet, política valenciana, ha estat diputada al Congrés espanyol.[13]
- Resta del món
- 1797 - Dijon: Sophie Rude, pintora francesa i model d'artista (m. 1867).[14]
- 1829 - Parísː Henriette Browne, pintora orientalista francesa (m. 1901).[15]
- 1867 - Tirano: Rosa Genoni, modista, dissenyadora de moda italiana (m. 1954).[16]
- 1871 - Jacksonville, Florida (EUA): James Weldon Johnson, autor, polític, diplomàtic, crític, periodista, poeta, antologista, educador, advocat, compositor de cançons, activista dels drets humans i prominent figura dins el moviment cultural Harlem Renaissance (m. 1938).[17]
- 1874 - Perth South (Canadà): Arthur Meighen, polític canadenc. Va exercir dues vegades com a Primer Ministre del Canadà (m. 1960).[18]
- 1885 - Berlín: Lilly Reich, dissenyadora modernista alemanya, una de les poques professores dones de la Bauhaus.[19]
- 1891: Mława, Polònia: Eva Kotchever, escriptora feminista polonesa (m. 1943).
- 1892 - València: Luisa Puchol Butier, actriu espanyola (m. 1965).[20]
- 1894 - El Caire: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós de la llengua i literatura àrabs (m. 1973).[21]
- 1897 - Berlín (Imperi Alemany): Georg Wittig, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1979 (m. 1987).[22]
- 1900 - Uncastilloː Inocencia Alcubierre, actriu espanyola (m. 1930).[23]
- 1902 - Hartford (els EUA): Barbara McClintock, botànica i genetista nord-americana, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1983 (m. 1992).[24]
- 1907 - Malden (Massachusetts): Jack Albertson, actor estatunidenc.
- 1909 - Nova Yorkː Edna Beilenson, tipògrafa, impressora i empresària estatunidenca.[25]
- 1910 - Piura, Perú: Juan Velasco Alvarado, president del Perú (m. 1977)
- 1915 - Vicenza, Itàlia: Mariano Rumor, primer ministre d'Itàlia (m. 1990)[26]
- 1917 - Nova Yorkː Katharine Graham, editora periodística nord-americana, propietària i editora de The Washington Post (m. 2001).[27]
- 1920 - Ciutat de Mèxic, Mèxic: José López Portillo, president de Mèxic (m. 2004).[28]
- 1925 -
- 1934 -
- 1937 - Sofia (Bulgària): Simeó Borisov Sakskoburggotski anomenat també Simeó II de Bulgària, és un polític búlgar i antic tsar o rei d'aquesta nació balcànica.[33]
- 1938 - Lockport, Nova York: Joyce Carol Oates, escriptora estatunidenca.[34]
- 1942 - Brescia, Itàlia: Giacomo Agostini, pilot de motociclisme de velocitat, és qui ha guanyat més títols mundials d'aquesta especialitat de la història.[35]
- 1952 - Saint Paul (Minnesota), EUA: Georgios Andreas Papandreu, primer ministre de Grècia.
- 1957 - Lviv, Ucraïna: Aleksandra Marínina, escriptora i novel·lista russa, autora de moltes obres de ficció detectivesca.[36]
- 1962 - Sena-Saint Denis, París, França: Cathy Ytak, escriptora i traductora.[37]
- 1965 - Nova Yorkː Andrea Mia Ghez, astrònoma estatunidenca, Premi Nobel de Física de 2020.[38]
- 1967 - Toulon: Maylis de Kerangal, escriptora francesa.[39]
- 1971 - East Harlem, Nova York, (EUA): Tupac Shakur, raper estatunidenc, considerat com l'artista del seu gènere amb major quantitat de discos venuts de rap a nivell mundial (m. 1996).[40]
- Països Catalans
- Resta del món
- 1216, Perusa, Estats Pontificis): Innocenci III, papa (n. 1160).[42]
- 1858, York (Anglaterra): John Snow, metge anglès, precursor de l'epidemiologia (n. 1813).[43]
- 1909, Ronneby: Ivar Hedenblad, director d'orquestra, compositor i pedagog musical suec.
- 1944, Saint-Didier-de-Formans, França: Marc Bloch, historiador francès, especialitzat en la França medieval i fundador, amb Lucien Febvre, de l'Escola dels Annales.
- 1958, Budapest (Hongria): Imre Nagy, polític hongarès, dos cops president del govern del seu país (n. 1896).[18]
- 1963, Lausana, Suïssa: Josep Pijoan i Soteras, arquitecte, historiador i crític d'art, assagista, poeta i agitador cultural (n. 1881).[44]
- 1967, Richmond upon Thames, Surrey, Anglaterra: Reginald Denny, actor britànic.
- 1970, Saint-Arnoult-en-Yvelines (França): Elsa Triolet, escriptora i traductora francesa d'origen rus, Premi Goncourt 1944 (n. 1896).[45]
- 1977, Alexandria, Virgínia (EUA): Wernher von Braun, una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica (n. 1912).[46]
- 1979:
- 1986, Madridː Luisa Sala Armayor, actriu espanyola (n. 1923).[48]
- 1990, Londres: Eva Turner, soprano anglesa (n. 1892).[49]
- 2000, Tòquio (Japó): Emperadriu Kōjun, consort de l'emperador Hirohito (n. 1903).[50]
- 2004, Bangkok, Tailàndia: Thanom Kittikachorn, dictador de Tailàndia (n. 1911).[51]
- 2008, Los Angeles, EUA: Cyd Charisse, actriu de cinema i ballarina estatunidenca.[52]
- 2010, Toronto, Canadà: Maureen Forrester, contralt canadenca (n. 1930).[53]
- 2017:
- 2019, Arieja, França: Rosina de Pèira, cantant de cançons tradicionals en occità (n. 1933).[55]
- Santoral
- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011):[56]
- Sant Quirze i Santa Julita, màrtirs;
- Ferriol i Ferruci de Besançon,
- Ticó d'Amathus, bisbe (403);
- Similià de Nantes, bisbe (s. V);
- Auri, Justina i companys màrtirs (s. V);
- Aurelià d'Arle, bisbe (551);
- Benó de Meissen, bisbe (1106);
- Lutgarda d'Aywières, cistercenca (1246);
- Domènec Nguyen i companys màrtirs (1862).
- Beats: Cecard de Luni, bisbe (ca. 860);
- Thomas Reding, cartoixà màrtir (1537);
- Antoine-Constant Auriel, màrtir (1794);
- Maria Theresa Scherer, fundadora (1888).
- Sants Griciniana i Actinea de Volterra, màrtirs (s. IV);
- Cunegunda de Rapperswil, verge i cristiana (s. IV);
- Cethagh d'Oran, bisbe (s. V);
- Bertold de les Ardenes (ca. 540);
- Elpidi del Gavaldà, màrtir;
- Legunci i Fromici de Metz, bisbes;
- Colman MaRoi, abat de Reachrain (s. VI);
- Curig de Llandabarn, bisbe (s. VI);
- Fèlix i Maur, pelegrins (s. VI);
- Ismael de Menèvia, bisbe (s. VI);
- Paleri de Telese, bisbe;
- Elidà de Glwyd, anacoreta;
- Joan Francesc Regis, jesuïta (1640, en alguns calendaris locals; festa oficial: 31 de desembre);
- translació de les relíquies de Ricard de Chichester i de Guillem de París.
- Beats Guillem de Monferrato, dominic;
- Guiu Vignotelli, prevere (ca. 1245);
- Limbània de Gènova, verge.
- Servent de Déu Benito Latras y Loriz, Cosan, abat de Santa Maria d'Alaó.
- beat Gaspare Burgherre, venerat a l'Orde de la Mercè:
- venerats a l'Orde Caputxí: beats Anicet Koplinski i companys màrtirs: Heinrich Krzysztofik, Florian Stepniak, Fidelis Chijnacki, Sympronianus Ducki (1942)
- Església Copta
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 29 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen al 3 de juny del calendari julià litúrgic:
- Sants Lucià, Julià i Maximià de Beauvais, màrtirs (81-96);
- Lucilià, Claudi, Hipaci, Pau, Dionís i Paula de Bizanci, màrtirs (270-275);
- Aquil·les d'Alexandria, bisbe;
- Hièria de Mesopotàmia, vídua (320);
- Bàrsab d'Ixtar i companys màrtirs (342);
- Clotilde de Borgonya, reina;
- Kevin de Glendalough, eremita;
- Atanasi de Cilícia, taumaturg (s. X);
- Pappos, monjo; Demetri de Priluki, monjo (1392);
- translació de les relíquies del príncep Demetri de Moscou (1606);
- Josep de Tesalònica, metropolità màrtir (1821);
- Cebrià, monjo màrtir (1934);
- Miquel, prevere màrtir (1938).
- Església de Geòrgia
- Església d'Anglaterra
- Església Episcopal dels Estats Units
Paulicelli, Eugenia. «GENONI, Rosa» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 11 juliol 2024].
«Lilly Reich». Werkbundarchiv - Museum der Dinge. [Consulta: 18 octubre 2020].
«Katharine Graham» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2021].
«BEBE BARRON // 1956» (en anglès). Sisters with transistors. The pioneers. [Consulta: 13 gener 2021].