| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1807 (mdcccvii) |
| Islàmic | 1222 – 1223 |
| Xinès | 4503 – 4504 |
| Hebreu | 5567 – 5568 |
| Calendaris hindús | 1862 – 1863 (Vikram Samvat) 1729 – 1730 (Shaka Samvat) 4908 – 4909 (Kali Yuga) |
| Persa | 1185 – 1186 |
| Armeni | 1256 |
| Rúnic | 2057 |
| Ab urbe condita | 2560 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1770 1780 1790 - 1800 - 1810 1820 1830 | |
| Anys | |
| 1804 1805 1806 - 1807 - 1808 1809 1810 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
- Castell de Fontainebleau (França): se signa el Tractat de Fontainebleau de 1807 entre Carles IV d'Espanya i Napoleó Bonaparte pel qual es reparteixen el Regne de Portugal.
- 25 de març: El Parlament del Regne Unit prohibeix el comerç d'esclaus a l'Imperi Britànic a través de l'Acta del Comerç d'Esclaus de 1807,[1] amb l'aprovació de l'Slave Trade Act promoguda pel diputat William Wilberforce. No abolia, però, l'esclavitud en si mateixa que duraria fins al 1833.
- 14 de juny - Friendland (Prússia, actualment a l'óblast de Kaliningrad, Rússia): l'exèrcit de la Primera República Francesa obté una victòria decisiva contra l'exèrcit rus a la batalla de Friedland en la que aquest últim té entre 30.000 i 40.000 pèrdues. Això significarà la retirada de Rússia de la guerra de la Quarta Coalició.[2]
- 7 de juliol - Tilsit (Prússia Oriental, en l'actualitat a l'óblast de Kaliningrad, Rússia): Napoleó Bonaparte i el txar Alexandre I de Rússia signen el Tractat de Tilsit en el que Rússia abandona la Quarta Coalició i s'alia amb França amb la promesa secreta d'ajuda mútua en els conflictes. Per aquest tractat també es crea el Gran Ducat de Varsòvia.[3]
- 9 de juliol - Tilsit: Napoleó signa el segon tractat de Tilsit amb Prússia i aquesta perd gairebé la meitat del seu territori nacional.
- 27 d'octubre - Castell de Fontainebleau (Sena i Marne, França): el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès signen el Tractat de Fontainebleau de 1807 s'acorda el partiment de Portugal en tres regnes i es deixa passar l'exèrcit francès per territori espanyol per a obligar que Portugal participi en el Bloqueig Continental contra el Regne Unit. Provocarà la Guerra del Francès.
Naixements
- Països Catalans
- 14 de maig - Vilafranca (Alt Maestrat, País Valencià): Marcelino Andrés y Andrés, metge i botànic (m. 1852).[4]
- 23 de desembre - Sallent: Sant Antoni Maria Claret missioner fundador dels claretians.
- Victorià Sugranyes Fernández (Reus, 1807 - Tetuan, 1860), militar reusenc.
- Resta del món
- 6 d'abril - Varsòviaː Ludwika Chopin, música i escriptora polonesa, germana de Frédéric Chopin i curadora de la seva obra.[5]
- 28 de maig - Môtier (Suïssa): Jean Louis Agassiz, geòleg americà d'origen suís.[3]
- 4 de juliol - Niça (França): Giuseppe Garibaldi, polític i militar italià (m. 1882).[6]
- 15 d'agost - Mont-sous-Vaudrey (França): Jules Grévy, advocat, President de la República Francesa de 1879 a 1887 (m. 1891).
- 22 d'agost - Copenhaguenː Emma Hartmann, compositora danesa que va fer servir el pseudònim Frederick H. Palmer (m. 1851).[7]
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
- 5 de febrer, Morosaglia, Còrsega: Pasquale Paoli, dirigent polític, considerat el pare del nacionalisme cors
- 18 de febrer, Offenbach, Hessen: Sophie von La Roche, escriptora alemanya[8]
- 3 de novembre, Brest-Litovsk, Imperi Rus: Aaron ben Meir de Brest, rabí belarús
- 5 de novembre, Roma, Estats Pontificis: Angelika Kauffmann, pintora austro-suïssa, especialitzada en la tècnica del retrat.[9]
Vegeu també
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
