1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Dades ràpides Tipus, Altres calendaris ...
Tanca
- Països Catalans
- Resta del món
- 28 de febrer, Andalusia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment ràpid.
- 6 de març: París: l'Acadèmia Francesa anuncia que ha escollit Marguerite Yourcenar nova membre de l'acadèmia, i la primera dona.[2]
- 27 de març: Dijous d'Argent, caiguda dels preus del mercat internacional de la plata.
- 31 de març, Argenteau-Trembleur: tancament de la darrera mina de carbó de Valònia.[3]
- 20 de juliol: el tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord del món de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.[4]
- 11 de setembre, Xile: s'hi aprova en referèndum la nova Constitució imposada pel règim de Pinochet.[5]
- 9 de setembre, Brussel·les: Bèlgica i els Països Baixos subscriuen el pacte de la Unió de la Llengua Neerlandesa
- 12 de setembre, Turquia: El cop d'estat del 1980 a Turquia, de caràcter militar, instaura un govern militar durant tres anys.
- 27 d'octubre, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Set presos de l'IRA Provisional i l'INLA comencen la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord centrada en les “Cinc Demandes” i que és un pas més de la protesta de la manta iniciada l'any 1976 i la protesta de la brutícia iniciada el 1978. Passats 53 dies, i amb un dels membres entrant i sortint del coma, Brendan Hughes, líder de la vaga de fam, en posa fi abans que mori cap dels set participants.
- 30 d'octubre: El Salvador i Hondures signen un tractat de pau i acorden posar la disputa fronterera que es va lliurar en la Guerra del Futbol de 1969 davant el Tribunal Internacional de Justícia.[6][7]
- 21 de desembre, Galícia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà ratificat l'Estatut d'Autonomia.
- S'escriu l'obra de teatre Traduccions.
- Col·lapse del Banc Nugan Hand en circumstàncies controvertides amb implicacions de la CIA i el crim organitzat.
Cinema i televisió
Més informació M/d, Títol ...
Tanca
Premis Nobel
Més informació Camp, Guardonats ...
Camp |
Guardonats |
Física |
|
Química |
|
Medicina o Fisiologia |
|
Literatura |
|
Pau |
|
Economia |
|
Tanca
Més informació M/d, Nom i cognoms ...
Tanca
Les persones nascudes el 1980 faran 44 anys el 2024.
Països Catalans
- 14 de gener, Elx, Baix Vinalopó: Carolina Cerezuela, actriu i model valenciana.[8]
- 19 de gener, Santpedor: Mireia Farrés i Bosch, trompetista catalana, solista de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.[9]
- 25 de gener, Terrassa, Vallès Occidental: Xavi Hernandez, futbolista català.
- 2 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Oleguer Presas, futbolista català.
- 20 de febrer,
- 23 de juny - Barcelona: Mireia Calafell i Obiol, escriptora catalana.[10]
- 25 de juny,
- 27 de juny, Barcelona: Amèlia Mora, guionista i escriptora en castellà i català, especialitzada en literatura infantil i juvenil.[13]
- 6 de juliol, Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat: Pau Gasol, jugador de bàsquet català.
- 19 de juliol, Alzira: Isabel Vallet, jurista valenciana, militant d'Endavant (OSAN); ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[14]
- 22 de juliol, Tessenderlo, Flandes: Kate Ryan, cantant flamenca de música dance i una de les més destacades a escala europea.[15]
- 9 d'agost, Vilafranca de Penedèsː Núria Cabanillas, gimnasta rítmica, tricampiona del món i medalla d'or als Jocs Olímpics de 1996.[16]
- 17 d'agost, Tortosaː Irene Fornós i Curto, activista social i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya des de 2018.[17]
- 26 d'agost, Nova York: Macaulay Culkin, actor estatunidenc.
- 26 d'agost, Califòrnia: Chris Pine, actor estatunidenc.
- 25 de setembre, Palafrugell: Esther Ribot i Moliné, soprano catalana.[18]
- 29 de setembre: Anaïs Garcia Balmaña, nedadora catalana amb tres records paralímpics.[19]
- 8 d'octubre, Artà, Mallorcaː Maria Antònia Massanet, poeta mallorquina.[20]
- 24 d'octubre: Alboraia: Anna Montañana i Gimeno, jugadora de bàsquet valenciana.[21]
- 19 de novembre, Barcelona: Georgina Oliva i Peña, sociòloga i política catalana.[22]
- 3 de desembre, Sarajevo: Zlata Filipovic, escriptora bosniana, autora d'El diari de Zlata.[23]
- 8 de desembre, La Pobla de Segur: Eugeni Roselló i Solé, corredor d'ultrafons.
- 10 de desembre, Vila-real, Plana Baixa: Paula Bonet, escriptora, il·lustradora i pintora valenciana establerta a Barcelona.[24]
- 16 de desembre, Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat: Patricia del Soto i Traver, jugadora de waterpolo catalana.[25]
- Vic: Roger Cassany i Viladomat, periodista català, cap de redacció de Vilaweb fins al 2014.
R. Archibald (m. 2020)
Zooey Deschanel
Gisele Bündchen
Resta del món
- 11 de gener, L'Havanaː Celia Sánchez Manduley, guerrillera i política cubana, una de les líders de la Revolució cubana (n. 1920).[26]
- 13 de gener, Madrid: María de Villota, pilot de carreres espanyola (m. 2013).[27]
- 18 de gener, Vicente López, Buenos Aires, Argentina: Rodrigo Guirao Díaz, actor i model argentí.[28]
- 25 de febrer, Lukara, Croàcia: Josipa Rimac, política croata i alcaldessa de Knin, una de les alcaldesses més joves d'Europa.[29]
- 7 de març, Watchung, Nova Jersey, EUA: Laura Prepon, actriu estatunidenca.
- 13 de març, Las Palmas de Gran Canària: Kira Miró, actriu i presentadora espanyola.[30]
- 21 de març
- 22 de març, Vigo, Espanya: Begoña Fernández Molinos, jugadora d'handbol gallega, guanyadora d'una medalla olímpica.[32]
- 29 de març, Québec, Canadà: Valerie Hould-Marchand, nedadora canadenca de natació sincronitzada, medallista olímpica.[33]
- 17 d'abril, Otawa: Jillian Tamaki, il·lustradora i dibuixant canadenca americana.[34]
- 10 de maig, Kasama, prefectura d'Ibaraki, Japó: marxadora japonesa.[35]
- 11 de juny:
- 15 de juny, Vitòria, Almudena Cid Tostado, gimnasta i actriu basca, especialitzada en la gimnàstica rítmica.[37]
- 17 de juny,
- 29 de juny, Neath, Gal·les: Katherine Jenkins, mezzo-soprano gal·lesa que interpreta un ampli espectre de gèneres.[40]
- 10 de juliol, São Gonçalo, Brasil: Cláudia Leitte, cantant brasilera d'axé, que fou vocalista del grup musical Babado Novo.[41]
- 17 de juliol, Pamplona: Idoia Villanueva Ruiz, enginyera informàtica i política espanyola. Ha estat senadora i europarlamentària.[42]
- 20 de juliol, Horizontina, Rio Grande do Sul, Brasil: Gisele Bündchen, modelo i actriu Brasilera.
- 26 de juliol, Hamilton, Nova Zelanda: Jacinda Ardern, política neozelandesa, Primera ministra des d'octubre de 2017.[43]
- 9 d'agost, Parísː Lolita Séchan, escriptora francesa, autora especialment de contes infantils i d'escenaris de còmics.[44]
- 17 d'agost, Ourenseː Cristina Pato, virtuosa gaitera i pianista gallega.[45]
- 26 d'agost, Lima: Diego Lama, videoartista
- 28 d'agost, Pretòria Philip Burger, jugador de rugbi
- 11 de setembre, Hamburg: Matt Zemlin, actor, productor, pianista, compositor i director.
- 12 de setembre,:
- 13 de setembre, Andradina, Brasil: Gilberto Ribeiro Gonçalves, futbolista brasiler.
- 30 de setembre, Kosice: Martina Hingis, jugadora professional de tennis de nacionalitat suïssa, diversos cops número u del món.[48]
- 13 d'octubre, Bangladesh: Julhas Mannan, activista i editor de la revista LGTB Roopbaan.[49]
- 31 d'octubre, Nova Yorkː Alondra de la Parra és una directora d'orquestra mexicana.[50]
- 5 de novembre:
- 1 de desembre, Madrid: Raquel Corral, nedadora de natació sincronitzada espanyola, guanyadora d'una medalla olímpica.[52]
- 17 de desembre, Bakú: Dinara Aliyeva, soprano azerbaidjanesa.[53]
- 18 de desembre, Staten Island, estat de Nova York: Christina Aguilera, cantant i actriu estatunidenca.[54]
Entre les morts destacades de l'any hi ha les dels músics Bon Scott, John Bonham i John Lennon, el filòsof Jean-Paul Sartre, el cineasta Alfred Hitchcock, el divulgador Félix Rodríguez de la Fuente, el dictador Tito o l'escriptor Llorenç Villalonga.
- Països Catalans
- 14 de gener - Sabadell: Joan Maurí i Espadaler, pintor català (n. 1913).
- 27 de gener - Palma, Mallorca: Llorenç Villalonga i Pons, escriptor en català mallorquí.
- 24 de gener - Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
- 21 de març - La Paz, Bolívia: Lluís Espinal i Camps, màrtir jesuïta, periodista i cinèfil català.
- 23 de març - Lleida: Maria Montull Rosell, primera odontòloga catalana (n. 1897).[55]
- 9 d'abril - València: Ascensión Chirivella Marín, primera llicenciada en Dret i col·legiada a Espanya (m. 1893).[56]
- 10 d'abril - Maó: Pilar Alonso, cançonetista menorquina, cantant de cuplets (n. 1897).[57]
- 23 de juliol - Barcelona: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1932).
- 28 de juliol - Barcelona: Joan Barceló i Cullerés, escriptor català (n. 1955).
- 2 d'agost - Ciutat de Mèxic: Maria Dolors Bargalló i Serra, política catalana (n. 1902).[58]
- 16 d'agost - Barcelona: Pau Vila i Dinarès, pedagog i geògraf català.
- 3 de setembre - Barcelona: Elvira Jofre, actriu de teatre i de veu catalana (n. 1915).[59]
- 22 de setembre - Barcelona: Maria Luz Morales, periodista i escriptora, referència clau del periodisme del segle xx (n. 1898).[60]
- 15 de novembre -
- Resta del món
- 1 de gener: Pietro Nenni, líder històric del socialisme italià.
- 3 de gener: Joy Adamson, naturalista austríaca.[62]
- 14 de gener: André Kostalanetz, director d'orquestra d'origen rus.[63]
- 14 de gener, Albany, Estat de Nova York: Rachel Fuller Brown, química estatunidenca codescobridora de la nistatina
- 16 de gener: Benjamín Palencia, pintor espanyol.[64]
- 21 de gener, Milà: Elvira de Hidalgo, soprano de coloratura i mestra de cant (n. 1891).[65]
- 22 de gener: Agustín Yáñez, escriptor mexicà.[66]
- 26 de gener: Andrés Saborit Colomer, dirigent socialista espanyol.
- 2 de febrer: Nova York (EUA): William Howard Stein, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (n. 1911).
- 8 de febrer: Agustín Millares Carlo, paleògraf i acadèmic de les Illes Canàries.[67]
- 19 de febrer: Bon Scott, vocalista britànic, AC/DC[68]
- 22 de febrer: Oskar Kokoschka, artista.
- 29 de febrer: Yigal Allon, polític i militar d'Israel.
- 11 de març, Mar del Plata, Argentina: Julio de Caro, director d'orquestra i arranjador musical argentí (n. 1899).
- 14 de març, Alaska (EUA): Félix Rodríguez de la Fuente, etòleg, naturalista i divulgador ambientalista espanyol (n. 1928).[69]
- 15 de març: Félix Rodríguez de la Fuente, naturalista espanyol.
- 17 de març, Illinoisː Mary Alice McWhinnie, biòloga estatunidenca i investigadora antàrtica, una autoritat en krill (n. 1922).[70]
- 24 de març: Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador.
- 25 de març: Milton Erickson, metge i hipnoterapeuta
- 30 de març: Jesse Owens, atleta dels Estats Units.
- 5 d'abril: Max Cetto. arquitecte alemany-mexicà.[71]
- 12 d'abril: Aleksandr Oparin, bioquímic rus.
- 14 d'abril: Roma (Itàlia): Gianni Rodari, escriptor italià (n. 1920).[72]
- 15 d'abril: Jean-Paul Sartre, filòsof francès.(n. 1905).[73]
- 24 d'abril: Alejo Carpentier, escriptor i musicòleg cubà.[74]
- 29 d'abril, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Alfred Hitchcock, director de cinema anglès.
- 30 d'abril: Luis Muñoz Marín, poeta, periodista i polític.[75]
- 4 de maig, Ljubljana, Eslovènia: Josip Broz, conegut com a Tito, militar i polític croata, president de Iugoslàvia.[76]
- 6 de maig, Santiago (Xile): María Luisa Bombal, escriptora xilena (n. 1910).[77]
- 11 de maig: Fernando Soto (Mantequilla), actor mexicà.[78]
- 18 de maig: Ian Curtis, músic britànic membre del grup (Joy Division) (n. 1956).
- 7 de juny:
- 18 de juny: Terence Fisher, director de cinema britànic.[81]
- 28 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Josep Iturbi Bàguena, pianista, compositor i director d'orquestra valencià (n. 1895).
- 9 de juliol:
- 24 de juliol: Peter Sellers, actor britànic.
- 27 de juliol, el Caire (Egipte): Mohammad Reza Pahlavi —en persa محمدرضا پهلوی— fou Xa de l'Iran (n. 1919).[76]
- 17 d'agost: Azaria Chamberlain, nena desapareguda sobre la qual s'han fet pel·lícules, minisèries i llibres
- 20 d'agost: Pape'ete, Tahití: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.
- 26 d'agostː Blackpoolː Lucy Morton, nedadora anglesa, medallista olímpica als Jocs de 1924 (n. 1898).[84]
- 3 de setembre, Cos Cob, Greenwich (Connecticut), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.[85]
- 8 de setembre, Los Angeles (EUA): Willard Frank Libby, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1960 (n. 1908).
- 16 de setembre: Jean Piaget, psicòleg suís.
- 17 de setembre, Milà, Itàlia: Bianca Stagno Bellincioni, cantant i actriu italiana (n. 1888).
- 18 de setembre: Silver Spring, Marylandː Katherine Anne Porter, escriptora, periodista i activista política (n. 1890).[86]
- 20 de setembre:
- 25 de setembre:
- 2 d'octubre, Gatteo: Lina Pagliughi, soprano italiana nascuda als Estats Units d'Amèrica (n. 1907).[89]
- 7 de novembre, Ciudad Juárez, Mèxic: Steve McQueen, actor, productor, pilot d'automòbil i de moto estatunidenc.
- 22 de novembre: Mae West, actriu dels Estats Units.
- 24 de novembre, Pasadenaː Henrietta Hill Swope, astrònoma nord-americana que estudià les estrelles variables (n. 1902).[90]
- 3 de desembre, Barcelona: María Cora Muñoz Raga –Cora Raga–, mezzosoprano valenciana (n. 1893).[91]
- 4 de desembre: Francisco Sá Carneiro, primer ministre de Portugal, en accident aeri.[92]
- 8 de desembre: Nova York (EUA): John Lennon, músic britànic (The Beatles).[93]
- 29 de desembre:
«Mireia Farrés». Escola Superior de Música de Catalunya, 27-06-2018. Arxivat de l'original el 2020-11-27. [Consulta: novembre 2020].
«Celia Sánchez». Cuba debate. Círculo de Periodistas Cubanos contra el Terrorismo. [Consulta: 6 abril 2020].
«Josipa Rimac (HDZ)» (en croat). Hrvatski sabor [Parlament croat], 8a legislatura Parlament Croàcia (28/12/2015 - 14/10/2016). [Consulta: febrer 2020].
«Jillian Tamaki» (en anglès). Lambiek. Amsterdam. [Consulta: 19 abril 2020].
«Sıla». MusicBrainz. [Consulta: 26 abril 2020].
«Eva González» (en castellà). Bekia. [Consulta: 19 setembre 2020].
Casals Bergés, Quintí «Les primeres universitàries lleidatanes (1882-1920)». Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, núm 3, 2016, pàg. 74-78.
«Pilar Alonso Moll». Patrimoni musical català. Centre Robert Gerhard. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.. [Consulta: 25 febrer 2020].
(en anglès) Kenya Gazette, 1980, p.1031 [Consulta: 8 desembre 2011].
Martínez, Mariluz. «Elvira de Hidalgo». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 23 desembre 2020].