El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 178 dies per finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1929, Madrid, Espanya: El dictador Miguel Primo de Rivera prepara una constitució per a la seva dictadura.
- 1937
- 1947: Espanya: S'hi celebra un referèndum sense cap garantia democràtica que ratifica la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, la qual proclama Franco com a cap d'estat.[1]
- 1965, Estats Units: la cançó (I Can't Get No) Satisfaction, de The Rolling Stones, arriba al número u de vendes.
- 1982, Espanya: la crisi interna d'UCD provoca la dimissió de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del partit; serà succeït en el càrrec per Landelino Lavilla.
- 2005: el Comitè Olímpic Internacional tria la ciutat de Londres com a seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, el dia abans de patir una cadena d'atemptats atribuïts a Al Qaida.
- 2006, Sant Sebastià, Euskadi: el PSE i Batasuna es reuneixen per primer cop després de l'alto al foc permanent d'ETA.[2]
- 2016: Es fa públic l'Informe Chilcot
- Països Catalans
- 1889 - Barcelona: Clementina Arderiu i Voltas, poetessa catalana.[3]
- 1917 - Barcelona: Heribert Barrera, polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984. (m. 2011).
- 1925 - Barcelona Maria Lluïsa Oliveda, actriu, directora i empresària teatral catalana, lluitadora pels drets de les dones.[4]
- 1954 - la Florestaː Carme Capdevila i Palau, biòloga i política catalana que va ser consellera d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.[5]
- 1963 - Lleida: Maria Àngels Cabasés i Piqué, economista, professora i política catalana.[6]
- 1980 - Barcelona: Pau Gasol i Sàez, jugador català de bàsquet.
- Resta del món
- 1387 - Pamplonaː Blanca I de Navarra, reina de Navarra (m. 1441).[7]
- 1755 - York (Anglaterra): John Flaxman (1755-1826) fou un escultor, dibuixant, dissenyador i el principal artista del neoclassicisme a Anglaterra (m. 1826).[8]
- 1768 - Durlach (Alemanya): Johann Georg Heinrich Backofen, músic i compositor alemany (m. 1839).
- 1781 - Port Morant, Jamaica: Sir Thomas Stamford Raffles, polític i naturalista britànic, més conegut per la fundació de la ciutat de Singapur (m. 1826).[9]
- 1785 - Norwich (Anglaterra): Sir William Jackson Hooker, botànic i il·lustrador botànic anglès (m. 1865).[10]
- 1796 - Gàtxina, óblast de Leningrad, Imperi Rus: Nicolau I de Rússia, tsar rus (m. 1855).
- 1823, Kalmar: Sophie Adlersparre, activista pionera sueca pels drets de les dones (m. 1895).[11]
- 1832 - Viena, Àustria: Maximilià I de Mèxic, de nom Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen, emperador de Mèxic (m. 1867).
- 1859 - Olshammar (Suècia): Verner von Heidenstam, escriptor suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1916 (m. 1940).[12]
- 1865 - Viena (Àustria): Émile Jaques-Dalcroze, compositor, músic i educador musical suís, que va desenvolupar el mètode Dalcroze (m. 1950).[13]
- 1868 - Londres, Anglaterra: Princesa Victòria del Regne Unit, (m. 1935).[14]
- 1877 - Priego de Córdoba, Còrdova, Espanya: Niceto Alcalá-Zamora, primer president de la Segona República espanyola (m. 1949).[15]
- 1881 - Drøsselbjerg, illa de Selàndia, Dinamarcaː Nancy Dalberg, compositora danesa (m. 1949).[16]
- 1887 - Sydneyː Annette Kellermann, nedadora professional que lluità per la modernització del banyador esportiu per a dona (m. 1975).[17]
- 1898 - Leipzig, Alemanya: Hanns Eisler, compositor alemany (m. 1962).[18]
- 1900 - Nova York: Frederica Sagor Maas, guionista de cinema nord-americana (m. 2012).[19]
- 1903 - Linköping, Suècia: Hugo Theorell, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1955 (m. 1982).[20]
- 1907 - Coyoacán, Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana (m. 1954).[21]
- 1920 - Christiania: Elise M. Boulding, sociòloga pionera dels estudis per a la pau i resolució de conflictes (m. 2010).[22]
- 1921 - Nova York, Estats Units: Nancy Reagan, actriu estatunidenca, muller del president dels Estats Units Ronald Reagan.
- 1923 - Kurów, Polònia: Wojciech Jaruzelski, president de Polònia.
- 1925 - Highland Park, Michigan, Estats Units: Bill Haley, cantant de rock and roll estatunidenc i líder del grup Bill Haley & His Comets (m. 1981).
- 1927 - Merced, Califòrnia, Estats Units: Janet Leigh, actriu estatunidenca (m. 2004).
- 1930 - Anvers: Françoise Mallet-Joris, escriptora franco-belga (m. 2016).[23]
- 1935 - Takster, Tibet: Tenzin Gyatso, catorzè Dalai Lama.
- 1937 - Springville, Califòrnia, Estats Units: Ned Beatty, actor estatunidenc.
- 1937 - Nijni Nóvgorod, URSS: Vladímir Aixkenazi, director d'orquestra i pianista rus.
- 1940 - Txemolgan, Kazakhstan: Nursultan Abixulí Nazarbàiev, president del Kazakhstan.
- 1946 - New Haven, Connecticut, Estats Units: George W. Bush, 43è president dels Estats Units.
- 1946 - Melbourne, Victòria, Austràlia: Peter Singer, filòsof utilitarista australià.
- 1946 - Nova York, Estats Units: Sylvester Gardenzio Stallone, conegut com a Sylvester Stallone, actor estatunidenc.
- 1948 - Mainneville, Eure, França: Nathalie Baye, actriu francesa.
- 1948 - São Paulo, Brasil: Arnaldo Dias Baptista, músic i compositor brasiler de música rock.
- 1950 - West Bromwich, West Midlands, Anglaterra: John Byrne, dibuixant de còmics anglès.
- 1951 - Toowoomba, Queensland, Austràlia: Geoffrey Rush, actor australià.
- 1952 - Glossop, Derbyshire: Hilary Mantel, escriptora anglesa.[24]
- 1953 - Seguin, Texas, Estats Units: Nanci Griffith, cantant, guitarrista i autora de cançons de country estatunidenca.[25]
- 1955 - Bhopal, Índia: Sheila Sri Prakash, arquitecta i urbanista, també ha treballat en el món de la dansa i de les arts.[26]
- 1958 - Elgoibar, Guipúscoa, Euskadi: Arnaldo Otegi, polític basc.
- 1961 - Växjö, Suècia: Jonas Jonasson, periodista i escriptor suec.
- 1967 - Illes Bermudes: Heather Allison Frith, coneguda com a Heather Nova, cantautora i poetessa britànica.
- 1972 - París (França): Laurent Gaudé, dramaturg i escriptor francès, Premi Goncourt 2004.[27]
- 1975 - Nova York, Estats Units: Curtis James Jackson III, conegut com 50 Cent, cantant de hip-hop estatunidenc.
- 1978 - Azpeitia, Guipúscoa, Euskadi: Joseba Albizu, ciclista basc.
- 1987 - Londres, Anglaterra: Kate Nash, cantautora anglesa.[28]
- Països Catalans
- 1994, Banyoles, Pla de l'Estany: Maria Perpinyà i Sais, poeta, periodista i traductora catalana (n. 1901).[29]
- 2001, Barcelona: Josep Vergés i Matas, editor català, cofundador de Destino.[30]
- 2010, Alacant, Alacantí: José Rico Pérez, empresari i president de l'Hèrcules CF d'Alacant des de 1971 a 1984 (n. 1918).
- 2011, Quart, Gironès: Miquel Pairolí i Sarrà, escriptor, crític literari i periodista català (n. 1955).[31]
- Resta del món
- 1135, Lieja, Principat de Lieja (actualment Bèlgica): Alexandre de Jülich, príncep-bisbe del principat de Lieja.
- 1189, Chinon, Indre-et-Loire (actualment França): Enric Plantagenet, Enric II d'Anglaterra, rei d'Anglaterra (n. 1133).[32]
- 1249, Kerrera, Hèbrides Interiors, Escòcia: Alasdair mac Uilliam Garbh, que esdevindria Alexandre II d'Escòcia, rei escocès (n. 1198).
- 1415, Constança, Baden-Württemberg, Alemanya: Jan Hus, reformador bohemi, fet cremar per heretge pel Concili de Constança.[33] (n. entre 1369 i 1373)
- 1533, Ferrara: Ludovico Ariosto, poeta italià, autor del poema èpic Orland Furiós (n. 1474).[34]
- 1535, Londres, Anglaterra: Thomas More, també conegut com a Sant Tomàs Moro, pensador, teòleg, humanista, jurista, polític, escriptor i home d'Estat anglès (n. 1478).[35]
- 1553, Greenwich, Anglaterra: Eduard Tudor i Seymour de Witshire, Eduard VI d'Anglaterra, rei d'Anglaterra i Irlanda (n. 1537).[36]
- 1819, París, França: Sophie Blanchard, pionera de l'aeronàutica francesa, destacada per les ascensions en globus aerostàtic (n. 1778).[37]
- 1820, Natchez, Mississipiː Judith Sargent Murray, escriptora estatunidenca que escrigué sobre els drets de les dones (n. 1751).[38]
- 1858, Copenhaguenː Ida da Fonseca, cantant d'òpera i compositora danesa (m. 1802).[39]
- 1890, East Sheen, Surrey (Anglaterra): Sir Edwin Chadwick , reformista social britànic conegut per la seva tasca de reforma de les Lleis de Pobres (Poor Laws)(n. 1800).[40]
- 1893, Dieppe, França: Henry-René-Albert-Guy de Maupassant, conegut com a Guy de Maupassant, escriptor francès (n. 1850).[41]
- 1902, Corinaldo, Província d'Ancona (actualment Itàlia): Maria Teresa Goretti, coneguda com a Maria Goretti, santa catòlica (n. 1890).
- 1904, Vall de Jidebay: Abaj Kunanbajev, escriptor i filòsof kazakh considerat el creador de la literatura nacional kazakh.
- 1914, Montevideo, Uruguai: Delmira Agustini, poetessa uruguaiana, una de les més importants de l'Amèrica Llatina (n. 1886).[42]
- 1916, Bordeus, França: Odilon Redon, pintor francès (n. 1840).[43]
- 1932, Pangbourne, Berkshire (Anglaterra): Kenneth Grahame ,escriptor britànic (m. 1932).[44]
- 1933, Hèlsinki, Finlàndia: Robert Kajanus, compositor finlandès. Fundador de la nissaga de músics Kajanus (n. 1856).[45]
- 1962, Oxford, Mississipi, Estats Units: William Faulkner, escriptor estatunidenc, Premi Nobel de Literatura el 1949 (n. 1897).[46]
- 1970, Palm Springs, Califòrnia, Estats Units: Marjorie Rambeau, actriu estatunidenca.[47]
- 1971, Nova York, Estats Units: Louis Armstrong, trompetista i cantant de jazz estatunidenc (n. 1901).[48]
- 1973, Zúric, Suïssa: Otto Klemperer, director d'orquestra alemany (n. 1885).
- 1976, Pequín (Xina): Zhu De 朱德, militar xinès, considerat el creador de l'Exèrcit Roig de la Xina (n. 1886).[49]
- 1984, Sydneyː Mina Wylie, nedadora australiana, medallista olímpica el 1912 (n. 1891).[50]
- 1982, Nottinghamshire, Anglaterra: Alma Reville, actriu de doblatge, guionista, muntadora i ajudant de direcció, coneguda com a Lady Hitchcock per ser l'esposa d'Alfred Hitchcock (n. 1899).
- 1989, Budapest, Hongria: János Kádár, és el pseudònim de Giovanni Giuseppe Czermanic (més tard Csermanek), polític hongarès, màxim dirigent del seu país durant trenta-dos anys.[15]
- 1994, Pacific Palisades, Califòrnia, Estats Units: Cameron Mitchell, actor estatunidenc de cinema, televisió i teatre a Broadway (n. 1918).
- 1999, Madrid, Espanya: Joaquín Rodrigo Vidre, compositor valencià (n. 1901).[51]
- 2002, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: John Frankenheimer, director de cinema estatunidenc (n. 1930).
- 2003,
- 2004, Viena, Àustria: Thomas Klestil, polític austríac, President del país (n. 1932).
- 2005, París, França: Claude Simon, escriptor francès, resident a Salses (el Rosselló), Premi Nobel de Literatura el 1985 (n. 1913).[53]
- 2011, San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Robert McNamara, executiu i polític estatunidenc (n. 1916).
- 2020, Roma, Itàlia: Ennio Morricone, compositor italià de música de cinema (n. 1928).[54]
- 2024, Madrid (Espanya)ː Mirta Díaz-Balart, primera dona de Fidel Castro (n. 1928).[55]
Església Catòlica[57]
- Sants al Martirologi romà (2011): Ròmul de Fiesole, màrtir (s. I); Ciríaca de Nicomèdia, màrtir (307); Sisoes el Gran, eremita (ca. 429); Pal·ladi d'Escòcia, monjo (432); Monenna de Killeavy, abadessa (517/518); Just de Condrat, monjo (s. VI); Goar de Coblença, eremita (575); Pere Wang Zuolong, màrtir (1900); Maria Goretti, verge i màrtir (1902).
- Sants: Tranquil·lí de Roma, màrtir (286); Dominica de Tropea, màrtir (303); Rictiovar de Siracusa, màrtir company de Santa Llúcia; Sever d'Avranches, bisbe; Gredfyw de Llanllyfni, eremita (s. VI); Modwenna de Polesworth, verge (ca. 900); Noiala de Bretanya, màrtirs.
- Beats: 32 Màrtirs d'Aurenja, monges (1794)
- Venerable Pere de la Creu, servita (1522)
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Christophe Solin
Església Copta
- 29 Baoni: sants Abahour i Bixai, màrtirs, i Teodora, la seva mare, màrtirs a Alexandria; Concepció, Naixement i Resurrecció de Crist; Set Màrtirs de Tuna: Bassidi, Còtol, Ardama, Mussa, Aissi, Barcalas i Còtol.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 19 de juliol del calendari gregorià
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 23 de juny del calendari julià.
- Sants: Agripina de Roma, màrtir (260); Eustoqui, Gai, Probus, Lol·li i Urbà d'Ancira, màrtirs (segles iv–v), Arístocles, Demetri i Atanasi, màrtirs; Marc d'Efes, bisbe; Atanasi de Quitros, bisbe; Zenó i Zena de Filadelfia, màrtirs; Niceti de Tebes, i Teodor, Gregori i Daniel (1079); Màrtirs de Vladímir; Dionisi de Polosk (1182); Miquel de Klops (1482); Artemi de Verkolsk (1545); Germà de Kazan (1567); Josep, Joanici i Antoni de Vologda, abats (1612); Geràssim de Creta, Neòfit de Knossos, Hieroteu de Piopoleos, Joaquim de Xepponessos i coompanys màrtirs (1822); Zòsim de Solovki, monjo (1855); Aleksandr, Aleksej, Piotr, màrtirs (1918); Metròfan d'Astrakhan i Lleonci d'Enotaevsa, bisbes màrtirs (1919); Maksim de Serfukhov, bisbe màrtir (1931).
Nohlen, Dieter; Stöver, Philip. Elections in Europe: A Data Handbook (en anglès). Baden-Baden: Nomos, 2010, p. 1823. ISBN 978-3-8329-5609-7.
«Blanca I». Cosas de historia y arte, 15-07-2019. [Consulta: 14 febrer 2021].
Giraudet, Jean-Paul. «Nancy Dalberg» (en francès). Musicalis, 25-03-2013. [Consulta: 31 maig 2021].
Cunningham, John M. «Hilary Mantel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 maig 2020].
Ojeda, Gueni. «Sheila Sri Prakash 1955» (en espanyol europeu). Un dia, una arquitecta, 27-09-2015. [Consulta: 13 maig 2020].
«Kate Nash» (en castellà). Discogs. [Consulta: 13 maig 2020].
«Delmira Agustini» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 maig 2020].
«Kalender» (en alemany). (Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada).