El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 177 dies per finalitzar l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1807 - Tilsit (Prússia Oriental, en l'actualitat a l'óblast de Kaliningrad, Rússia): Napoleó Bonaparte i el tsar Alexandre I de Rússia signen el Tractat de Tilsit en el que Rússia abandona la Quarta Coalició i s'alia amb França amb la promesa secreta d'ajuda mútua en els conflictes. Per aquest tractat també es crea el Gran Ducat de Varsòvia.[2]
- 1937 - Xina: L'incident del pont Marco Polo, va marcar l'inici de la Segona Guerra Sinojaponesa entre l'Imperi del Japó i la República de la Xina. Els soldats d'ambdues potències es van enfrontar a 15 quilòmetres al sud-oest del centre de Pequín en el pont de Marco Polo.[3]
- 1939 - Veracruz, Mèxicː Arriba al port mexicà de Veracruz el vaixell Ipanema, que porta a bord un miler d'exiliats espanyols de la Guerra Civil.[4]
- 1978 - Salomó: aquest país esdevé independent del Regne Unit.
- 1985 - Wimbledon (Regne Unit): Boris Becker guanya el torneig de tennis de Wimbledon als disset anys i n'esdevé el campió més jove.
- 2005 - Londres, Anglaterra: atemptats de Londres 2005, tres explosions en el metro i una altra en un autobús, atribuïdes a Al-Qaida, fan 56 morts i uns set-cents ferits, l'endemà que la ciutat fos escollida com a seu dels Jocs Olímpics del 2012.[5]
- 2006 - Madrid, Espanya: el Govern fa saber que hom ha detectat el primer cas de grip aviària a l'estat: un cabussó emplomallat trobat mort a les llacunes de Salburua, prop de Vitòria, Àlaba, el País Basc), ha donat positiu en H5N1, la soca més perillosa del virus.[6]
- Països Catalans
- 1872
- 1874, Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina (m. 1956).[7]
- 1898, Barcelona: Valentí Castanys, dibuixant, humorista i comediògraf català.[8]
- 1953, Flix: Xavier Sabaté i Ibarz, polític català.
- 1957, Barcelona: Marta Pérez i Sierra, escriptora catalana.[9]
- 1966, Calella: Núria Martí Constans, escriptora catalana.[10]
- Resta del món
- 1636, Lióː Claudine Bouzonnet-Stella, gravadora, dibuixant i pintora francesa (m.1697).[11]
- 1752, Lió, França: Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard (m. 1834).[12]
- 1833, Namur (Bèlgica): Félicien-Joseph-Victor Rops, pintor i gravador belga, dedicat especialment al gravat a l'aiguafort i a l'aiguatinta (m. 1899).[13]
- 1843, Corteno, Itàlia: Camillo Golgi, metge italià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1906 (m. 1926).[14]
- 1860, Kaliště, Bohèmia, Imperi Austríac: Gustav Mahler, compositor i director d'orquestra austríac (m. 1911).[15]
- 1861, Cavendish, Vermontː Nettie Stevens, avançada genetista nord-americana, impulsora de la genètica moderna (m. 1912).[16]
- 1884, Múnic (Alemanya): Lion Feuchtwanger, pseudònim: J.L. Wetcheek), novel·lista jueu d'origen alemany (m. 1958).[17]
- 1887, Vítsiebsk, Belarús: Marc Chagall, pintor (m. 1985).[18]
- 1891, Nagano, Japóː Tadamichi Kuribayashi, militar de l'Exèrcit Imperial Japonès, conegut per haver dirigit la defensa de l'illa d'Iwo Jima durant la batalla d'Iwo Jima del 1945 (m. 1945)
- 1894, Santiago de Xileː Winétt de Rokha, poeta xilena (m. 1951).[19]
- 1901, Sora, Itàlia: Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor (m. 1974).[20]
- 1907, Butler (Missouri): Robert Anson Heinlein, escriptor nord-americà (m. 1988).[21]
- 1911, (Cadegliano-Viconago (Itàlia): Gian Carlo Menotti, compositor i llibretista estatunidenc, nascut italià (m. 2007).[22]
- 1915, Birmingham, Alabama (EUA): Margaret Walker, poeta i narradora dels Estats Units. Part del moviment literari afroamericà de Chicago (m. 1998).[23]
- 1918, Nova York: Rose Frisch, científica nord-americana pionera en fertilitat m. 2015).[24]
- 1925, Montevideo: Blanca París Corcoll, historiadora i acadèmica uruguaiana (m. 2008).[25]
- 1928, Londres: Patricia Hitchcock, actriu anglesa, filla de Hitchcock i d'Alma Reville.[26][27]
- 1929, Nova Yorkː Helen Rodríguez Trías, pediatra i activista pels drets de les dones.[28]
- 1930, Eastman ,Geòrgia (EUA): Hank Mobley ,compositor i saxofonista (tenor) estatunidenc (m. 1986).[29]
- 1931, Dayton (Ohio), EUA: Dorothy Stang, membre de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur.
- 1934 Anderny (França): Vinko Globokar, compositor de música contemporània i trombonista francès d'origen eslovè.[30]
- 1939, Leningrad: Ielena Obraztsova, mezzosoprano russa (m. 2015).[31]
- 1940, Liverpool, West Derby, Regne Unit: Ringo Starr, músic de rock anglès, segon bateria de The Beatles.
- 1941, Phoenix, Arizona: Nancy Farmer, escriptora de literatura juvenil estatunidenca, aclamada internacionalment.[32]
- 1944, Hampton Lucy, Warwickshire (Anglaterra): Sir Ian Wilmut, científic britànic, conegut com un dels membres de l'equip que l'any 1996 van clonar per a primera vegada un mamífer de cèl·lules adultes, l'Ovella Dolly.[33]
- 1949, Houston (Texas), EUA: Shelley Duvall, actriu estatunidenca de cinema i televisió (m. 2024).
- 1959, Berlín Estː Barbara Krause, nedadora alemanya, primera a fer 100 m. lliures en 55''.[34]
- 1966, Budapest, Hongria: Eszter Bálint, cantant, compositora, violonista i actriu hongareso-estatunidenca.[35]
- 1975, Stuttgart, Baden-Württemberg: Nina Hoss, actriu alemanya de cinema i teatre.[36]
- Països Catalans
- 1724 - Viena: Antoni Desvalls i de Vergós, militar austriacista català.
- 1895 - Barcelona: Josep Oriol Mestres i Esplugas, arquitecte i pessebrista català.
- 1955 - Benimaclet, València: Carles Salvador i Gimeno, poeta, etnòleg i gramàtic valencià (n. 1893).
- 1959 - el Port de Pollença, Mallorca: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català.
- 1973 - Palma: Isabel Bauzà Tomàs, Bel Rollet, personatge popular de Palma (n. 1910).[37]
- 1982 - Terrassa: Agustí Bartra i Lleonart, poeta, prosista i professor universitari català.
- 2003 - Esparreguera, Baix Llobregat: Lola Lizaran, actriu catalana (n. 1932).[38]
- 2005 - València: Amand Blanquer i Ponsoda, compositor i pedagog musical valencià (n. 1935).
- Resta del món
- 1304, Perusa, Estats Pontificis: Benet XI, papa.
- 1307, Burgh by Sands, Carlisle, Cumberland (Anglaterra): Eduard I d'Anglaterra (n. 1239).[39]
- 1826 - Würzburg: Friedrich Dülon, compositor i flautista prussià.
- 1879 - Kansas City, Missouri (EUA): George Caleb Bingham, pintor estatunidenc (n. 1811).[40]
- 1901:
- 1930 - Crowborough, Anglaterra: Arthur Conan Doyle, escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes (n. 1859).[43]
- 1950 - Nova York (EUA): "Fats" Navarro, trompetista estatunidenc de jazz (n. 1923).[44]
- 1965 - Jerusalem: Moshe Sharett, segon Primer Ministre d'Israel entre 1953 i 1955, membre del Mapai (n. 1894).[45]
- 1994 - Madrid: María Lacrampe, infermera socialista espanyola (n. 1909).[46]
- 1998 - Abuja, Nigèria: Moshood Kashimawa Olawale Abiola, conegut com a Moshood Abiola, polític nigerià guanyador de les eleccions de 1993, mort en arrest domiciliari (n. 1937).[47]
- 1951 - París, França: Francesc Boix i Campo, fotògraf català, conegut per les seves fotografies de Mauthausen (n. 1920).
- 1976 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Norman Foster, director, actor i guionista estatunidenc.
- 1989 - Buenos Airesː Irene Bernasconi, biòloga marina argentina coneguda pel seu treball a l'Antàrtida (n. 1896).[48]
- 2006 - Cambridge, Anglaterra: Syd Barrett, un dels fundadors del grup de rock psicodèlic Pink Floyd.
- 2014
- 2021 - Pétion-Ville, Haitíː Jovenel Moïse, empresari i polític haitià. Va ser president d'Haití del 2017 fins al 2021, quan va ser assassinat (n. 1968).[50]
- Església Catòlica[52]
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Ot d'Urgell, Odó o Dot, bisbe d'Urgell (1122);
- només a Espanya: Sant Fermí, bisbe, patró de Navarra;
- Pantè d'Alexandria, catequista (211);
- Edilburga de Faremoutiers, abadessa (695);
- Sexburga d'Ely, abadessa (699); Hedda de Winchester, bisbe (706);
- Willibald d'Eichstätt, bisbe (787);
- Antonino Fantosati, Giuseppe Maria Gambaro, Marc Ji Tianxiang, Maria Guo Lizhi, màrtirs (1900);
- Beats al Martirologi romà (2011): Benet XI, papa (1304); Oddino Barotti, prevere (1400);
- Roger Dickkinson, Radulph Milner, Lawrence Humphrey, màrtirs (1591);
- Iphigénie de Gaillard de la Valdene, Nonne, Jean-Joseph Juge de Saint-Martin, màrtirs (1794);
- Carlo Liviero, bisbe (1932); Pere To Rot, màrtir (1945); María Romero Meneses, monja (1977).
- Sants que no són al Martirologi: Apol·loni de Brèscia;
- Màrtirs de Dirràquium (120);
- Eufrosina i Florència, verges;
- Il·lidi de Clarmont, bisbe (385);
- Medrà, Odrà i Kierà de Saighir, monjos (s. VI);
- Merryn de Cornualla; Natuit de Trèveris, bisbe màrtir;
- Bonit de Monte Cassino, abat (ca. 582);
- Ercongota de Faremoutiers, monja (660);
- Setrida de Faremoutiers, abadessa (660);
- Ampeli de Milà, bisbe (ca. 672);
- Bodard de Poitiers, eremita (ca. 700);
- Angelelm d'Auxerre, bisbe (828);
- Beats Conrad de Himmerod, monjo (1222)
- Venerable Josep Gras i Granollers, fundador de la congregació de les Filles de Crist Rei.
- Teobald de Marly, abat.
- A l'Orde del Cister:
- trasllat de les relíquies de Thomas Becket, arquebisbe i màrtir; a Anglaterra i França:
- trasllat de les relíquies de santa Bega d'Andenne.
- Església Copta
- Església Armènia (segons el calendari gregorià)
- 18 Margats: corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Església Ortodoxa d'Etiòpia
- 30 Sane: corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Gabra Krestos, monjo (s. XV)
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 20 de juliol del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa de Síria (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Sants: Febrònia de Nisibis màrtir;
- Joan el Baptista, profeta, precursor de Jesús, màrtir;
- Set màrtirs de Samòsata
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Sants: Joan el Baptista, profeta;
- Orenci, Farnaci, Heros, Ferm, Firmí, Ciríac i Longí de Geòrgia, màrtirs (s. III-IV);
- Niceti de Remesiana, bisbe (414);
- Ivan de Karlstein, eremita (900);
- Antoni de Dimsk (1224);
- Miquel de Tver, príncep (1319);
- Joan el Jove, màrtir (1332);
- Joan de Jarensk, monjo (1561);
- Joan i Jaume de Menjugi (1566-1569);
- Panagiotis de Cesarea, màrtir (1765);
- Atanasi de Paros (1813);
- Geràssim Dobroserdov, bisbe d'Astrakan (1880).
- Església Ortodoxa Grega
- Església Evangèlica d'Alemanya
- Esglésies anglicanes
Anthropos, Edicions 86-91, 1988, p. xv.
«Ipanema (barco de vapor)». Pares (Portal de Archivos españoles). Centro Documental de la Memoria Histórica. Ministerio de Cultura y Deporte. Gobierno de España. [Consulta: maig 2019].
Goodhart, David. The British Dream. Atlantic Books, London (2013): p. 222
«Nettie Stevens» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 març 2021].
«Winétt de Rokha (1892-1951)» (en castellà). Memoria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile, actualitzacióː agost 2021. [Consulta: 23 maig 2024].
«Krause, Barbara» (en alemany). Bundesstiftung zur Aufarbeitung der SED-Diktatur. Ch. Links Verlag. [Consulta: 18 maig 2024].
«Eszter Balint» (en castellà). Discogs. [Consulta: 15 maig 2020].
SensaCine. «Nina Hoss». [Consulta: 15 maig 2020].
Schäfer, Joachim. «Kalender - 7. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.