Abu-l-Faraj al-Isbahaní
From Wikipedia, the free encyclopedia
Abu-l-Faraj Alí ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad ibn Àhmad al-Quraixí al-Isbahaní (o al-Isfahaní[1]), més conegut simplement com a Abu-l-Faraj al-Isbahaní (o al-Isfahaní) (en àrab أبو الفرج الأصفهاني), també anomenat a Occident Abulfaraj (Isfahan, 897 - Bagdad, 20 de novembre de 967) fou un historiador, literat i poeta àrab nascut a Pèrsia. La seva obra principal, en la qual ell mateix diu que va treballar 50 anys, és la Kitab al-Aghan (el llibre dels cants), en la qual va recopilar els antics poemes i cançons àrabs.
Nom original | (ar) علي بن الحُسين بن مُحمَّد بن أحمد بن الهيثم المرواني الأُموي |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 897 Isfahan |
Mort | 20 novembre 967 (Gregorià) (69/70 anys) Bagdad |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Activitat | |
Ocupació | poeta, músic, literat, historiador, escriptor |
Alumnes | Ad-Daraqutní i Abu-Ishaq at-Tabarí |
Obra | |
Obres destacables |
Era descendent dels quraixites de la Meca de confessió xiïta. Va estudiar a Bagdad on va viure quasi tota la vida protegit pels Buwàyhides, especialment el ministre Al-Muhal·labí; també va viure un temps a Alep, a la cort de l'hamdànida Sayf al-Dawla.