Ada (llenguatge de programació)
llenguatge de programació / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ada és un llenguatge de programació estructurat i fortament tipat que fou dissenyat per Jean Ichbiah de CII Honeywell Bull per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units. És un llenguatge d'ús general, orientat a objectes i concurrent, podent arribar des de la facilitat de Pascal fins a la flexibilitat de C++. El seu nom prové d'Ada Lovelace sovint considerada la primera escriptora de programes d'ordinador.[1]
Tipus | wide-spectrum language (en) , llenguatge de programació multiparadigma, llenguatge de programació imperatiu, llenguatge de programació orientat a objectes i llenguatge de programació |
---|---|
Data de creació | 1980 |
Disseny | Jean Ichbiah i S. Tucker Taft |
Desenvolupador | Jean Ichbiah i S. Tucker Taft |
Epònim | Ada Lovelace |
Paradigma de programació | programació orientada a objectes, llenguatge imperatiu, programació estructurada i programació multiparadigma |
Dialecte de | SPARK |
Influenciat per | ALGOL 68, Pascal, Modula-2, C++, Smalltalk, Java, Llenguatge de programació Eiffel, ALGOL 60, Green i Ada 95 (en) |
Etiqueta d'Stack Exchange | Etiqueta |
Pàgina web | adaic.org |
Fou dissenyat pensant en la seguretat i amb una filosofia orientada a la reducció d'errors comuns i difícils de descobrir. Per això es basa en el tipat fort i en verificacions en temps d'execució (desactivables en benefici del rendiment). La sincronització de tasques es realitza mitjançant la primitiva de comunicació síncrona rendez-vouz (cat.: trobada).[2][3]
Ada es fa servir principalment en entorns en què es necessita una gran seguretat i fiabilitat, com pot ser la defensa, l'aeronàutica (Boeing o Airbus), la gestió del trànsit aeri (com Indra a l'Estat espanyol) i la indústria aeroespacial (ESA) entre d'altres, en estreta relació amb els Sistemes operatius de Temps Real.[4]