Adrià I
papa de l'església catòlica / From Wikipedia, the free encyclopedia
Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795. El seu pontificat va ser un dels més llargs de la història, marcat per l'amenaça i caiguda del regne longobard en mans de Carlemany, assentant el poder temporal del papat. El papa va mantenir sempre amistat amb el monarca franc, però també rivalitat per tal de mantenir l'autonomia de l'Església davant del domini de Carlemany sobre Itàlia. Així mateix, va reconciliar-se amb l'Imperi Romà d'Orient al Concili de Nicea del 787 i va condemnar fermament l'adopcionisme.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 700 Roma |
Mort | 25 desembre 795 (94/95 anys) Roma |
Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà |
95è Papa | |
5 febrer 772 – 25 desembre 795 ← Papa Esteve III – Papa Lleó III → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
Ocupació | sacerdot catòlic, autor |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
Família | |
Parents | Theodotus (en) (oncle) |
Hom considera Adrià el fundador real dels Estats Pontificis i del poder temporal dels papes. Les principals fonts d'informació de la seva vida són el Liber Pontificalis, les cartes enviades a Carlemany, conservades pel monarca al Codex Carolinus.[1]