Al-Khansà
poetessa àrab i sahabiyya (companya del profeta Muhàmmad) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Tumàdir bint Amr ibn al-Harth ibn aix-Xarid as-Sulamiyya (àrab: تماضر بنت عمرو بن الحرث بن الشريد السُلمية, Tumāḍir bint ʿAmr ibn al-Ḥarṯ ibn ax-Xarīd as-Sulamiyya), normalment coneguda pel sobrenom al-Khansà (àrab: الخنساء, al-Ḫansā, que tant pot voler dir ‘la Gasela’ com ‘la de Nas curt’) fou una poetessa àrab del segle vii. Va néixer i créixer a la regió de Najd, la regió central del que avui en dia és Aràbia Saudita. Fou coetània del profeta Muhàmmad i es va convertir a l'islam.[1]
Al-Khansà, dibuix de Kahlil Gibran, al-Funun 2, num. 10 (març 1917) | |
Nom original | (ar) الخنساء |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 575 (Gregorià) Najd |
Mort | 645 (Gregorià) (69/70 anys) Najd |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Activitat | |
Ocupació | poeta |
Família | |
Germans | Sakhr ibn ʿAmr (en) |
A la seva època, el paper de la dona a la poesia àrab era el d'escriure elegies per als morts i interpretar-les per a la tribu en competicions orals públiques. Al-Khansa’ va guanyar-se respecte i fama en aquelles competicions, amb les seves elegies per als seus germans, Ṣakhr i Muʿāwiyah, que havien mort en batalla. És la poeta més coneguda de la literatura àrab.