Alfabet sud-aràbic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alfabet sud-aràbic o alfabet iemenita (en sud-aràbic antic ms3nd; en àrab modern المُسند, al-musnad) és l'alfabet que utilitzaren les llengües sud-aràbigues antigues. D'ell prové l'alfabet amhàric. És un abjad o alfabet consonàntic, i per tant no té símbols per a representar les vocals.
Tipus | abjad, escriptura natural i escriptura de caixa única |
---|---|
Llengües | dialectes semítics sud-aràbics, gueez |
Creació | segle XIII aC |
Període | des del segle ix aC i fins al segle vii |
Basat en | alfabet protosinaític |
Sistema pare | Jeroglífic egipci
|
Sistemes germans | Alfabet fenici |
ISO 15924 | Sarb (105 ) |
Direcció del text | de dreta a esquerra |
Interval Unicode | U+1BC0 ... U+10A7F[1] |
L'alfabet sud-aràbic va separar-se del protocananeu no més tard del segle ix aC. S'utilitzà per fer inscripcions en llengües sud-aràbigues ala regnes de Sabà, Qataban, Hadramaut, Ma'in i Himyar, i també en proto-gueez als regnes anteriors al d'Aksum.
Les primeres inscripcions en aquest alfabet, datades al segle x aC, es van trobar al Iemen. Les inscripcions datades al segle ix aC foren fetes a la província d'Aquele-Guzai, a Eritrea. Les inscripcions trobades a Babilònia es daten al segle viii aC.
L'escriptura sud-aràbiga es va definir completament cap a l'any 500 dC i es va utilitzar fins al segle vii (incloses les inscripcions nord-aràbigues antigues, escrites en una de les seves variants), quan va ser reemplaçat per l'alfabet àrab. A Etiòpia, el sud-aràbic evolucionà en l'alfabet amhàric, el qual, amb algunes lletres i símbols addicionals afegits en els segles posteriors, s'utilitza per escriure les llengües gueez, amhàrica, tigrinya i tigre, així com per algunes altres llengües semítiques, cuixítiques i niloticosaharianes.